«El ramat i el fangar» és l’opinió de Ferran Margineda

Valldoreix és una pastura fèrtil on els masovers baden veient els xais com mengen i es deleixen observant el correcte creixement de l’herba.Això és naturalment una àcida metàfora de la gestió política de l’EMD, on la ciutadania som el remat que de forma despreocupada remuguem, mentre els masovers fan i desfan.

Però al tapís, li cal un tercer actor per trencar amb aquesta imatge bucòlica immobilista. Cal algú a qui assenyalar quan el ramat aixeca la vista mirant la casa de la Vila.

Més enllà d’enemics imaginaris i de bocs expiatoris, el llop sempre és l’excusa per posar tanques al camp, adoptar “postureigs” salva pàtries i per hetero salvar-nos de qualsevol amenaça.

Darrerament, el llop ha estat el cap d’urbanisme de l’EMD que per provar de fer la seva feina pateix l’intent de degradació i escarnis públics per part del president i el seu entorn. Per Tutatis!, un tècnic defensant criteris legals i tècnics!

El llop també poden ser els veïns i veïnes de l’Avda. Baixador o la Colònia amb unes reivindicacions que políticament s’han hivernat amb temps i paraules, fins al punt que les solucions recauran en qui hi hagi en un proper mandat.

El llop són les entitats que reclamen espais i equipaments enfront de la possible ingent despesa d’una nova escola de música o aquelles que reclamem habitatge públic a Valldoreix.

Arribats aquí, ni xais ni llops. Només veïnes i veïns incòmodes que demanen saber, volen participar i lluitar contra la mentida sostinguda. I a tall d’exemple, als plens de febrer i març, el president va afirmar dues vegades que aturaria un procediment irregular sobre una possible ordre de desnonament a una veïna propietària, però mentre ho deia, el tràmit continuava avançant, o… (que cada veí hi pensi el seu exemple).

En definitiva, aquest procedir només serveix per anul·lar la ciutadania. Primer ho van fer eliminant el Consell de la Vila i la possibilitat que les persones de Valldoreix sabéssim i decidíssim. Ara, desinformen sense vergonya i defensen un doble discurs (escola de música) que fa anar de corcoll qualsevol que segueixi l’actualitat de Valldoreix.

Fent balanç d’aquests darrers 7 anys, potser ja va sent hora que la ciutadania ens plantegem dur a terme la nostra particular i ‘orwel·liana’ rebel·lió a la granja i començar a pensar com sortirem d’aquesta pastura, que està esdevenint un fangar.

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l’EMD de Valldoreix

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

WordPress.com.

Up ↑