És una opinió, simplement això, respectable i discutible com totes, que tracta d’allunyar-se de la política estratègica i tàctica, per incidir en la funcional de les persones, en la del dia a dia, que sumant esdevé futur per tothom igualitàriament, no per sectors de poder.
Vull esser independent en una república com a mínim, no com a fi. Independent, perquè podré contribuir a gestionar la petitesa i la quotidianitat, i república perquè representa que s’elimina un llast anacrònic i pervers, generant potencialment igualtat. Ara bé, això és un pas no un fi, perquè per estar sota el mateix règim però amb un altra llengua, tant em fa.
L’exemple d’aquests dies respecte l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, ara ja concretat en les declaracions que tots els polítics i polítiques estan fent al voltant de la Diada, em generen pena, por, desencís, fins i tot en alguns casos fàstic… No vull un país on es planteja Ricarda si, Ricarda no. Vull un país que es plantegi un nou model ambiental/social/ econòmic vers l’antic, el de sempre, el que els avaladors del nou aeroport, per vies no democràtiques pressionen per fer. Vull polítics coherents amb les seves idees: primer pas per generar debat, discussió i propostes vàlides per la majoria, propera al concepte tothom, en un tema tan important com és el de gestionar el present, per tenir un bon futur.
No va de desenvolupament econòmic desfermat per a les constructores i el sector turístic, que ha mostrat que no és estructural amb la gran fallida de la COVID. No va de sectors socioeconòmics que poden accedir als mitjans de comunicació i així poder mostrar i implantar els seus interessos. Si, seus, per molt que els vulguin dissimular amb una senyera. No va de defensar ànecs, que també, va de generar futur més enllà d’un mandat electoral.
El medi ambient, les polítiques verdes…no són una moda (tan sols cal llegir la literatura dels anys 70 del segle passat) sinó una alternativa al model que ens ha portat a la crisi actual. I per tant aquest moviment verd és l’única eina, si més no ara, per treure’ns de l’atzucac.
Ah!, aquesta darrera frase no la diu un moviment anti sistema, ho diu l’IPCC ja des del seu informe del 2014 i ara, corroborat en el del 2021 i ho concreta en el mediterrani, l’informe MedECC d’aquest any. Essent ambdues institucions plurals i científiques, estan subvencionades, sustentades pels estats (ONU, UE, UfM), és a dir pel sistema, que ho ignora totalment.
Prou de folklorisme i més sentit de país, que es defineix com al territori que correspon a un conjunt, a tot, d’habitants i sempre amb sentit comú i empatia.
Ens juguem l’ésser i estar, segurament més pobres, sí, però segur, més justament iguals i amb major nivell de llibertat, el qual, es miri com es miri, paga la pena.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Robert, totalment d’acord amb la tema excel·lent reflexió!!!
M'agradaM'agrada
Perdoneu, volia escriure “teva” però el corrector automàtic ha posat “tema”
M'agradaM'agrada