Certament, ens ha tocat viure un moment històric important i cabdal pel que fa el futur de la humanitat. No em refereixo a la pandèmia, tot i que no deixa de ser un fenomen històric de grans magnituds, sinó a la crisi climàtica a la que, més de pressa que lentament, ens hi aboquem. És una situació tan excepcional que ha esdevingut el centre de l’agenda política per a gairebé tothom. Malauradament, amb més retòrica que fets.
I és que tot i haver declarat l’emergència climàtica des diverses institucions tals com el Parlament Europeu, el govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments del Prat i Barcelona, hi ha qui es planteja l’ampliació de l’aeroport del Prat. Sembla tot un sense sentit o una paradoxa inconcebible. Sobretot tenint en compte l’enorme contradicció entre la realitat climàtica i la proposta que ens ocupa. S’estima que la mitjana de les emissions associades a les persones que arriben al Prat està al voltant dels 160kg/persona. Amb el previsible augment de 17 milions de passatgers esdevindrien un total de 2,8 milions de tones més a l’any. I encara ens volen vendre l’aeroport més verd d’europa!
Certament, el futur de tots no passa per contaminar més. I es revela imprescindible assenyalar i desmuntar la retòrica emprada pel capitalisme verd. No ens valen falses solucions, ens juguem el futur.
MARCO SIMARRO és regidor de la CUP de participació, joventut i barris
Aquesta columna apareix primer a Sant Cugat Magazine
GOVERNA'T 
Deixa un comentari