“Valoracions respecte del Pla d’Acció d’Emergència Climàtica” és l’opinió de Robert Savé

La nostra ciutat, ha dissenyat entre totes i tots, aplicant algun factor de ponderació, un Pla d’Acció d’Emergència Climàtica. Amb els factors de ponderació, entenc que polítics, no està tothom i totes les propostes igualment representades. Tanmateix, sense agradar-me, no em molesta: estem en un municipi gran i divers, la qual cosa es veu fins i tot, per sort, en la constitució del govern municipal, i la diversitat socioeconòmica, política, cultural aflora per tot arreu.

Tampoc em preocupa més enllà de la feina que caldrà desenvolupar per passar del pla a les accions, a les accions reals, no als 63 enunciats bonistes que apareixen en el pla.

El que si que per mi està clar és que tenim prou informació objectiva de les causes i efectes del canvi climàtic en el nostre municipi com per seguir donant-li voltes al tema científic, que avali les propostes (consulteu els Escenaris Climàtics Futurs de l’AMB o el Canvi climàtic i ambiental de la Conca Mediterrània del MedECC).

Es lícit el plantejament polític i el debat que aquest representa, així considero que hi ha dues grans postures, amb tots els matisos que calguin: la que pensa que el canvi climàtic es un problema sistèmic i, per tant, la solució està en canviar-lo per una altre, i la que pensa que és un mal funcionament del sistema i, per tant, amb retocs més o menys importants pot arreglar-se.

La meva opinió, generada amb la informació de l’IPCC, la FAO, el SMC, l’OCCC, la visió política del mon i la sensibilitat vers el mateix, fa que consideri com a real la postura que associa la crisi amb el sistema. Per tant les propostes aniran, han d’anar, vers una activitat important, quasi frenètica des de ja. Perquè el problema hi és per quedar-se i fer-se més gran i, en conseqüència, no es pot perdre temps.

Tanmateix, tinc clar que no em puc salvar sol, he de fer-ho en comunitat i, per tant, des de ja. He de mostrar inflexibilitat en les idees i plasticitat en les propostes, perquè siguin de totes i tots i, per tant, aplicables. No paga la pena discutir respecte qui te la raó, és important fer-ho per plantejar la solució.

Com diu una dita àrab, cal ésser suau com l’aigua per entrar ben al fons. Tant de bo ho sapiguem ésser fins i tot en temps de sequera.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

WordPress.com.

Up ↑