Fa un any i mig començava el nou mandat municipal a Sant Cugat en un ple d’investidura molt tens, amb crits, insults i retrets d’una part del públic assistent propera a l’antiga Convergència. El fet era que després de trenta anys de governs convergents, el nou equip estava format per una coalició de tres formacions polítiques: ERC, PSC i CUP-PC. Un govern sorprenent, ja que al mandat anterior el PSC havia fet un pacte amb els postconvergents i el més probable era que les coses continuessin igual. Per a CUP-PC la decisió no va ser fàcil ni còmoda. Al final es va presentar el dilema: o es formava un govern d’esquerres amb el PSC i ERC, o es deixava que els exconvergents governessin en minoria amb una abstenció. Era evident que molts dels votants CUP-PC no s’identificarien amb una coalició amb el PSC, un partit constitucionalista que no ha reconegut mai l’existència de presos polítics a Catalunya. D’altra banda, permetre que continuessin els mateixos governants tampoc no era coherent en absolut amb tota la campanya que s’havia fet sota el lema “Governa’t” i que plantejava un model de ciutat totalment oposat al model que els successius governs convergents havien portat a la pràctica. El model Sant Cugat, tan apreciat al món convergent, que sota una capa de prosperitat, ciutat jardí i escola privada amaga greus desigualtats.
Quan la regidora postconvergent de serveis socials va tenir un atac de sinceritat i va declarar que els joves de Sant Cugat sense gaires recursos econòmics farien molt bé en anar a viure a Cerdanyola o Rubí, es va veure que el model de ciutat que es construïa realment ja no era suportable per una gran part de la població de la ciutat.
Els seguidors convergents, convertits al hooliganisme cridaven aquell dia contra els representants dels partits del nou govern d’esquerres. Un any després, quan el tribunal suprem va sentenciar que part del pagament de les obres del nou pavelló esportiu havien estat desviades a les butxaques de Lluís Millet i de Convergència (en el marc de la investigació del saqueig de Palau de la Música i del finançament il·legal d’aquest partit) la CUP va fer una campanya demanant que almenys els anteriors equips de govern donessin algun tipus d’explicació i demanessin disculpes. La resposta va ser un silenci total, cap crit, cap paraula, cap comentari davant el fet que les obres i els diners municipals es van fer servir per enriquir encara més a Lluís Millet i els comptes d’un partit polític. És a dir cap resposta, cap disculpa, cap comentari davant un cas provat de corrupció.
Potser només per això pagava la pena intentar formar un difícil equip de govern entre formacions tan diferents.
La feina a les regidories
Els crits i les tensions inicials, la incomprensió d’alguns votants, el pas d’estar a l’oposició a formar part del govern, feien pensar que el camí que començava era força incert, ple de dificultats i molt difícil de gestionar.
Malgrat tot això, la feina feta fins ara, a només un any i mig de mandat, no deixa lloc a dubtes. En el repartiment de tasques a l’equip de govern CUP- PC va assumir Drets Socials, Joventut i participació (en col·laboració amb ERC) i Transparència.
Si ens referim només a la primera d’elles, Drets Socials, que és un dels departaments municipals més grans i amb més pressupost, la tasca que s’ha fet només en un any i mig és molt gran. Si a més sumem tota la feina derivada de la crisi de la COVID-19, el resultat és enorme. Podem oferir algunes dades tenint en compte que s’està portant a terme un canvi de paradigma que vol fugir de l’assistencialisme i anar cap a polítiques socials més empoderadores. Aquest curs l’augment de pressupost, accions i mobilització de recursos ha tingut les següents conseqüències:
– El nombre de persones ateses ha augmentat un 46%
– El nombre de targetes moneder i ajuts en concepte d’alimentació ha passat d’uns 100 mensuals a uns 900 mensuals.
– El nombre d’ajudes socials per cobrir necessitats de l’habitatge, ha passat d’unes 50 ajudes durant gener, febrer i març, a unes 280, actualment.
– El nombre de persones ateses a causa d’inestabilitat emocional i problemes relacionals ha augmentat considerablement
– El nombre de conflictes familiars detectats ha augmentat, així com les dificultats en els infants i adolescents
– Ha augmentat el nombre de persones sense llar que ha calgut atendre
– Ha calgut intensificar el seguiment a la gent gran i a persones amb trastorns mentals, ja que ha augmentat les situacions d’ansietat i de solitud.
D’altra banda, pel que fa a Joventut, els esforços estan concentrats a prioritzar i a donar sortida a algunes de les mesures del Pla Local de Joventut i potenciar l’Oficina Jove i els seus recursos d’atenció al jovent. Per això s’està fent una campanya molt àmplia d’informació per donar a conèixer de manera més propera la seva utilitat. A la ciutat no es feia res semblant des de feia més de deu anys.
Transparència és un departament totalment nou amb molt poca dotació, però està demostrant fins a quin punt la propaganda dels anteriors equips de govern sobre aquesta matèria era sobretot propaganda més que fets reals. També, aquesta mateixa àrea s’està encarregant de donar les primeres passes legals per començar a estudiar una sèrie d’accions per municipalitzar serveis que es donen a la ciutadania, però que actualment són de gestió privada.
És evident que la feina és gran, que hi ha dificultats i situacions complicades, però en només divuit mesos de mandat ja s’està demostrant que la gestió municipal es pot transformar des de la mirada de les classes populars que és participativa i eficaç. I per tant, i fer visible fins a quin punt en aquestes àrees, el servei a la ciutadania actual és molt superior al que oferien els equips de govern postconvergents.
Aquest és un mandat que va començar amb crits i tensió i que es desenvolupa sota una pandèmia, però en el que participen algunes formacions polítiques com CUP – PC que intenten portar al límit totes les possibilitats socials de l’entramat institucional municipal.
Antonio Ontañón és membre de la candidatura municipal CUP-PC.
GOVERNA'T 
Deixa un comentari