El canvi climàtic ha esdevingut una realitat climàtica, en la que res és el que era i, a més a més, amb una elevada incertesa, el que fa que estiguem en una emergència social.
Generar estratègies de mitigació per reduir els gasos d’efecte hivernacle i frenar l’increment de temperatura, requereix molts anys i importants canvis en el nostre model social, en el que d’una manera suau es parla de descarbonització i en una radical de revolució, ja que es faci servir el mot que es vulgui, representa un canvi radical en la nostra manera de fer i de ser.
En paral·lel, propulsar estratègies d’adaptació és costós, i per tant, complicat, per no generar pobres i rics ambientals, que de fet ja hi són(tal com indica aquest informe de ela FAO http://www.fao.org/3/I8867EN/i8867en.pdf).
En l’àmbit municipal tenim molt a fer, hem de rebaixar les emissions. I això es tradueix en menys transport, menys climatització, menys despesa energètica de tota mena. Vol dir polítiques públiques per incentivar i potenciar les actuacions privades.
Cal pensar en clau social; en una vida millor per tothom ara (menys malalties cardiorespiratòries en la població de risc, menys pobres energètics, menys desplaçaments inútils i/o sumptuosos) i en el futur (aliments i aigua per tothom, control de malalties emergents, economia equilibrada).
Pensar en un Sant Cugat buit de cotxes, en una xarxa d’autopistes amb trànsit regulat per evitar-nos excessos de contaminació, en disposar del control i gestió de l’aigua i energia, tenir disponible sòl agrícola, de millorar i incrementar l’eficiència energètica de tots els processos municipals i dels seus habitants, d’entre altres mesures i estratègies, és fer futur, un bon futur.
És necessari fer política, la de totes i tots per tothom. Ens juguem ser.
Robert Savé és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari