«Habitatge i pobresa, posem-hi números» és l’opinió de Marco Simarro

Disculpeu la insistència amb el tema però penso que s’ho mereix. I és que escoltar segons quines promeses a l’aire per part de l’actual alcaldessa, Carmela Fortuny, en el seu acte de presentació a candidata a l’alcaldia per a les properes eleccions mereixen més d’un comentari i, sobretot, molt de context.

Fortuny reivindica l’actual model urbanístic i social i agraeix als que considera els idearis i constructors d’aquest model, els antics alcaldes, des d’Aymerich a Conesa, passant per en Recoder. Fins i tot es recolza en una de les poques dades de l’Observatori Sociològic Municipal que sembla convenir-li, la del grau de satisfacció amb la ciutat. Quantes persones respondrien no estar satisfetes en viure allà on hi tenen xarxa, amics, fills, casa, feina..? On no farà palès l’actual alcaldessa és en la majoria d’indicadors que fan baixada respecte l’any anterior com, per exemple, els de ‘ciutat i ajuntament’.

Anem, doncs, al context actual, al que ens han deixat tants anys de govern convergent. Segons dades del Baròmetre Inclusiu (2017) més de 10.300 persones (un 11,4%) es troben en situació de forta necessitat econòmica i no poden fer front a les despeses bàsiques com el pagament de l’habitatge, subministraments bàsics o la compra de béns de primera necessitat. D’aquest total, un 56,5% treballen. Val a dir, que més de la meitat dels santcugatencs pobres tenen feina i en el 52% dels casos perceben un salari màxim de 900€. Sabeu quant hem de guanyar per optar a un pis de Promusa de 70m2? 1.250€! Llavors, a qui se suposa que atén l’Habitatge de Protecció Oficial a Sant Cugat? La gran majoria d’aquestes persones ho tenen complicat, més encara les més de 3.300 (3,7%) que es troben en una situació de pobresa múltiple extrema.

Creuem, ara, dades de l’habitatge i tanquem l’equació d’una forma més objectiva que el que poden oferir-nos les promeses electorals. Pagar un pis o casa a Sant Cugat suposa a dia d’avui un 42% més de mitjana que fa 4 anys, fent que l’habitual sigui pagar més de 1.000€ al mes per viure sota un sostre i entre quatre parets. Ostentem un dels rànquings més vergonyants estant durant molts anys entre els 3 municipis més cars de l’Estat. Llogar o comprar un pis va a 14€/m2 o a 4.160€/m2 respectivament. Dels nostres veïns i veïnes, el 42,7% asseguren patir moltes o certes dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer. Un 42,7% és gairebé la meitat de la població, més de 38.600 persones! Per contra, el 57,3% afirma poder fer front a aquestes despeses amb molta o certa facilitat, el que ens hauria de fer intuir un alt grau de desigualtat socioeconòmica a la nostra ciutat. No resulta casual, doncs, que gairebé 3.500 persones s’hagin sentit expulsades de la ciutat l’any 2017.

I, amb tot, a què s’ha dedicat el govern? Què en sabem, per exemple, de Promusa? Doncs que des de l’any 1989 s’han construït 1.763 pisos de protecció oficial: 1.265 en règim de venda (i, per tant, perduts en el mar del lliure mercat) i 498 en règim de lloguer. Actualment comptem amb l’irrisori percentatge de l’1,5% d’HPO de lloguer a la ciutat. 587 pisos d’un parc total de més de 33.000 habitatges. Així mateix els criteris d’accés resulten molt laxes i la gent més necessitada no pot accedir a un pis de protecció. Tampoc hi ha una aposta clara per informar la ciutadania sobre les prestacions i ajudes a les que poden optar ni per augmentar els recursos en aquest àmbit. Sembla que els surt més a compte invisibilitzar la problemàtica en comptes d’acceptar-la i mirar de resoldre-la, no fos cas que algú pensés que té a veure amb el model de ciutat.

Encara podríem indagar més però, per al que ens ocupa, sembla prou evident que el panorama requereix de promeses honestes i valentes. Cal incidir en el mercat privat amb més contundència, augmentar partides pressupostàries en l’atenció i eradicació de la pobresa i repensar les funcions i objectius de Promusa. Calen canvis, no promeses al vent. Sinceritat i convicció. Revertim la situació, construïm un Sant Cugat per a tothom.

Marco Simarro, educador social i membre de la CUP Sant Cugat
Aquesta columna d’opinió apareix primer a elCugatenc.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑