«L’Ignasi» és l’opinió de Núria Gibert

Amb aquest article s’enfadarà. I aquesta és una de les seves grandeses. I per això, també, la faig. Perquè ell no farà cap comunicat personal, parlant d’ell, o explicant perquè no es presenta a les properes eleccions. Perquè ho diu el nostre codi ètic i punt. Perquè no expressarà opinions personals més enllà dels llocs on toca fer-ho. Perquè ni que estigui de moda tenir opinió de tot, ser el que es fa més fotos a Instagram, és un romàntic de les coses ben fetes i amo del seus silencis i el seu criteri. I tot i així, aquesta ciutat ha tingut el privilegi de tenir-lo de regidor.

El verb i el rigor al servei de tots i contra la mediocritat que habita en els llocs menys esperats. És com si sentís, com em diu, ‘Apa aquí!’. I negaria amb el cap, perquè els personalismes no li agraden. I a mi tampoc. Ser exemple és una pretensió ridícula deia un amic en una cançó, però pretendre ser exemplar és una noble manera d’entendre la vida. I per això adversaris i partidaris emmudeixen quan l’Ignasi argumenta. I malgrat que no hi caben dins personalismes els projectes populars que portem, sí que hi caben les estimes i les valoracions dels sacrificis i aportacions que fem. Perquè estan fets de vides, no de carreres personals. I les vides, al capdavall, és el que ens importa. Fa gairebé 20 anys que el conec, que som molt amics, per dir-ho honestament. I junts hem viscut moltes coses. Moltes bones i algunes de dolentes.

Hem compartit una mirada privilegiada a primera línia, de com creixien i creixen els moviments socials a una ciutat, que cada dia, perquè no dir-ho, és un xic més difícil. Hem compartit des de joves una cosa que es diu militància, compromís, que en paraules planeres és sacrificar gairebé tot el temps d’oci en pro d’obrir el casal, muntar les Festes Alternatives, fer reunions, comissions, plenàries, documents, encartellar… Unes conviccions. Entre setmana a les tantes i els caps de setmana també. Hem vist com arribava gent al projecte i també com en marxava (t’enyorem tant Jaume), hem vist com el projecte s’aprofundia, sumava mirades, matisos. Hem entès junts com ens equivocàvem en no poques coses i n’hem debatut i parlat, discutit. Hem vist, com les esquerres acostumem a tenir raó, i el planeta no té recanvi, els drets socials si no es defensen s’extingeixen (i ja hi ha qui se’n cuida) i les injustícies tard o d’hora clamen tant al cel que acaben sent moviments massius que mai haguéssim imaginat. Sé que no tenim 60 anys. Que en part, no és justa aquesta retrospectiva, però els revolucionaris, que estem enamorats de la història i que si tenim la sort de tenir un Ignasi a prop, ens la refresca sovint, vivim com lo petits que som en el devenir d’aquesta.

Jo que he tingut una aproximació i vincle amb l’esquerra transformadora des d’una vessant una mica intuïtiva i que aquesta és moltes vegades motor, però que a vegades per circumstàncies també s’apaga, ha estat com una brúixola militar amb l’Ignasi. Perquè recolzat en el pensament sistemàtic, arribava a la senzilla conclusió, que el que proposem és el millor per a més gent. Lògica meditada, equacions que fugint dels lemes senzills, del dogmatisme, amb els matisos humans que requereixen, fan de la proposta de la justícia social, l’única aposta raonable a aquest món boig i preciós que vivim.

L’Ignasi és una persona brillant (apa aquí altre cop!) per com pensa i per al servei de què ho pensa. Per com actua i per com d’exigent és amb ell i amb els altres, per com de bé entén al món i a la vegada li fa bromes perquè tot passi millor. Per com estima La Polla Records, el bon tiberi i la redistribució de la riquesa. Deixa de ser regidor, i sé que ens trobarem en moltes d’altres cantonades de la ciutat, que seran noves i millors barricades, ara sense el pes de portar la veu de tants, una mica més lliure, igual de ‘gamberro’ com ell sol, ens trobarem com sempre pensant en com fem sortir, aquest nou món que portem als cors.

Gràcies per tot company.

NÚRIA GIBERT és portaveu municipal de la CUP-PC
Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

One thought on “«L’Ignasi» és l’opinió de Núria Gibert

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑