Portem molts anys de democràcia, d’integració a Europa, de globalització mundial, comportant-nos com si encara no ens haguéssim desenvolupat com a país. No hem sabut tant sols imitar-los, més enllà d’aquests individus que apareixen dient paraules en anglès enmig d’un discurs buit i moltes vegades incorrecte.
No tenim realment emprenedors, no de negocis de venda de fum o de bars més o menys interessants per la novetat que diuen aportar, sinó d’empreses per la societat i amb la societat, per ara i per al futur.
Estem malbaratant recursos en educació i formació que no serveixen per res, sense que ningú controli, ni rectifiqui quatre anys de legislatura no és res, però en democràcia hi han hagut potencialment deu presidents. Potser ja toca parar per a reflexionar, cal fer anàlisi i canviar.
A tall d’exemple, seguim pensant que el sector agrícola és un sector minoritari, poc important. En en xifres és el 3.4% del PIB català, el 21% del PIB industrial de Catalunya ocupa el 33% de la superfície del país, fixa població, cultura i paisatge. Cada dia ens alimentem/mengem, però clar, això no és fashion, no és bussines-friendly.
No ho és, si més no per l’estat, que amb la seva deixadesa està permetent que aquest bé comú; el sol agrícola, l’eficiència en l’ús de l’aigua, la fixació de carboni, el manteniment de la biodiversitat, la generació d’energies malauradament dites alternatives, etc…, quedin en mans privades.
No puc jutjar si és bo o dolent, no tinc la capacitat, només puc observar i valorar. És per això que considero que tenir la nostra sostenibilitat alimentària en mans d’uns pocs és com a mínim perillós, més en situacions actuals i possibles situacions futures d’escassetat (només cal veure els informes de la FAO i UE).
Per tenir referents, pensem en el que està passant amb l’aigua i l’energia en aquest trist tros de món, tot i ser bens nostres, resulta que són d’ells. I que per tant ens els poden vendre a preu de mercat. Alguna cosa ha fracassat en l’educació, que no ens permet ser observadors, crítics, avaluadors, empàtics, o justos, iguals i solidaris.
Educar i formar és generar ciutadanes i ciutadans per construir societat ara, per la d’avui i la de demà la resta son dolenteries, malauradament negativament egoistes.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari