Les rieres a Sant Cugat avui en dia és un tema que hom valora en negatiu, degut a l’estigma que genera males olors, brutícia, hàbitat dels senglars, rierades, cases posades on no toca… (Exemple 1, 2 i 3)
I amb un cert positivisme, ja que com a zones naturals que són, cal preservar-les per molts i diversos motius; regulen els fluxos d’aigua, mantenen biodiversitat, generen corredors biològics naturals.
Notícies 1, 2 i 3
Tanmateix, cal unificar aquests sentiments i els esforços que van associats en la cerca de solucions respecte un paisatge que és necessari conservar, per tot l’anteriorment esmentat, i perquè no és nostre, tan sols l’aprofitem, ja que entre d’altres, és dels que vindran.
En aquest punt suggereixo copiar el que es fa en la ciutat universitària de Davis (Califòrnia, USA). que compta amb un dels campus més ben valorats en el món agrícola. Aquest campus és travessat pel riu Putah Creek. La gestió d’aquest torrent és potestat de la Universitat de Califòrnia, i concretament de l’Arboretum, però està gestionat per voluntaris de la universitat que s’encarreguen de la gestió i neteja del vorals; s’organitzen per grups, i en coordinació amb els responsables dels parcs i jardins, gestionen un kilòmetre cada grup.
És un bon sistema que podríem replicar aquí; tenim població, un nivell cultural bo i franges de bosc per fer i altres per gaudir… És un mètode que només requereix de involucrar-se, en fer el que es coneix, i al cap i a la fi, conservar el que s’estima.
Aprofitant les rieres faríem ciutat i societat, ja que l’únic que es demana és responsabilitat compartida!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP
GOVERNA'T 