El 8 de març ha demostrat que no es pot construir un món contra l’altra meitat. Les dones han aturat el món i ens han obligat a veure que vivim en un món que se sustenta en desigualtats i a pensar què fer per a revertir-ho.
A Sant Cugat també toca parar. La situació de l’habitatge és d’emergència .El govern, malgrat les nombroses propostes de contingència d’aquest grup, ara que tot esclata, no sap parar ni entendre la magnitud del problema. I llavors, toca l’improvització; Observatori de l’Habitatge a corre cuita, a correcuita declaracions contradictòries i ningú sap què vol fer CDC al respecte. A la CUP-PC creiem que cal repensar Promusa, estudiar a fons com, perquè i on marxa la gent de Sant Cugat, fer plans a curt i llarg termini, de construcció i adquisició d’habitatge, posar objectius de parc públic, buscar altres formes mancomunades d’ús d’habitatge però sobretot, prioritzar-ho a altres coses. Cal parar i pensar, no fer titulars. Perquè en els titulars com en la desigualtat, costa molt de viure-hi.
NÚRIA GIBERT és la portaveu del grup municipal de la CUP-PC
Aquesta columna apareix primer a la revista municipal “Som Sant Cugat” del mes de març.
Deixa un comentari