Pensem que el mal planejament i xarxa de del transport públic fa que el polígon de Sant Joan tingui un alt nivell d’accés amb transport privat.
Que a més, la planificació urbanística no es va fer tenint en compte els dèficits de transport públic ni tampoc va traslladar la responsabilitat en la justa mesura a les empreses que s’hi van establir, exigint-los que poguessin absorbir al seu terreny, el volum de transport i mobilitat que l’empresa genera.
Entenem que aquests són dèficits i males gestions que s’han de sol·lucionar i per tant, no estem en contra de la pacificació i la potenciació del transport públic, però en cap cas entenem que aquesta voluntat es carregui i es repercuteixi als treballadors. A més d’un fet inèdit, fer pagar als treballadors per anar a treballar significa una càrrega totalment desproporcionada (igual per tothom independentment del salari) i injusta.
S’han de trobar mesures per desincentivar el transport privat, però això no pot passar per carregar de forma sancionadora, tots els dèficits del transport públic a qui no té cap responsabilitat ni en el model productiu, ni en la previsió de l’empresa, ni en la planificació urbanística ni en el dèficit estructural de transport públic.
Per això defensem que es deixi sense efecte la implementació de la zona taronja fins que no hi hagi un acord amb el conjunt d’empreses que integren el polígon de Can Sant Joan i s’assumeixin acords de responsabilitat en la pacificació del conflicte de mobilitat que generen; les alternatives de mobilitat que pot i ha de generar l’empresa i les disposicions d’espai per a l’aparcament.
a 2 de febrer de 2018
GOVERNA'T 
Deixa un comentari