El amor ha sido el opio de las mujeres, como la religión el de las masas. Mientras nosotras amábamos, los hombres gobernaban. Tal vez no se trate de que el amor en sí sea malo, sino de la manera en que se empleó para engatusar a la mujer y hacerla dependiente, en todos los sentidos. Entre seres libres es otra cosa.
Kate Millet
Com cada any quan comença el curs escolar veiem que les dones som les imprescindibles per tot allò que comporta novament engegar les rutines post vacances. Canviar aquest rol és un aspecte que hem de lluitar dia rere dia en la societat patriarcal en què ens ha tocat viure… Trencar els lligams entre dona i cura de la llar o els fills ens fa cada dia hereves d’un patriarcat que hem de fer caure com l’estaca.
Aquest setembre ens ha deixat Kate Millet activista feminista i icona de la revolució sexual, que va situar l’origen de les desigualtats, en la dominació dels homes sobre les dones i va denunciar que “l’amor ha estat l’opi de les dones”. Serveixin aquestes humils paraules per retre-li homenatge. Amor, dona i família una divisa que podria ser icona del tradicionalisme més ranci i que nosaltres des de la nostra lluita hem de revolucionar.
Com bé afirma Jokin Azpiazu al seu llibre Masculinidades y Feniminsmo els homes de cara enfora, actualment, fan tasques que antigament estaven associades al paper de la dona com ara anar al parc amb els fills, canviar bolquers…, però de cara en dins el rol home/dona continua molt marcat. Per tant, podem veure que la masculinitat s’adapta “als nous temps” però no hi ha un canvi d’arrel i fa que en les dones, o en moltes, recaigui molt pes de la llar i l’educació des descendents.
En l’àmbit de l’educació podem veure que a nivell professional és un espai ocupat majoritàriament per dones però cal que aquesta presència femenina ens serveixi com una eina per fer evolucionar l’educació.
Si ens endinsem ja en la institució, no ens qüestionarem que l’escola ideal que volem ha de ser equitativa, pública, laica, inclusiva, catalana i coeducadora. Quan parlem de coeducació ens referim a l’educació d’ambdós sexes en comú i s’oposa a l’educació diferenciada. Aquesta definició, però, no és correcta ja que correspon al que es coneix com “educació mixta”.
Si recorrem al web de la Xarxa Telemàtica d’Educació de Catalunya trobarem que la coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, potenciant així la igualtat real d’oportunitats.
La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.
La coeducació proporciona tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació.
Una bona acció coeducadora tant a nivell de centre, com d’aula i entorn és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives.
Personalment, crec que la coeducació és un bon element per construir l’escola del segle XXI però penso que hem de fer una passa més enllà i apostar per una educació amb perspectiva de gènere i feminista que ajudi a docents i professionals de les aules a tenir estratègies, eines i visions per afrontar nous i diversos processos educatius. Que a més remogui i faci prendre consciència de com treballar de forma explícita i implícita les qüestions de gènere amb l’alumnat de totes les edats. Una nova forma de treballar analitzant noves realitats per canviar la societat patriarcal que molts porten a l’ADN, des normalitzar situacions o accions quotidianes.
Com a conclusió, cal que tinguem clar que el feminisme és l’educació, la via per la qual podem transmetre el que hem après fins ara en la lluita per la igualtat, en què podem dipositar en les següents generacions una herència que no té altre objectiu que la dignificació de tota l’espècie humana en el seu conjunt. Ja que parafrasejant i portant a l’extrem màxim la cita d’Angela Davis “el feminisme és la idea radical que les dones són persones”.
Laura Alegre, militant de la CUP Sant Cugat
Aquesta columna apareix primer a elCugatenc
GOVERNA'T 
Deixa un comentari