“Poques lliçons podem donar a ningú…” és l’opinió de Ramon Piqué

El maig passat la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CDPT), una plataforma que agrupa 48 entitats vinculades amb la defensa dels drets humans d’arreu de l’Estat presentava el seu informe anual. Les xifres que presentaven, malgrat la disminució de persones afectades, no són gens optimistes. Les dades recollides corresponents a l’any 2016 són de 117 situacions recollides i 159 persones afectades.

La CPDT adverteix que l’informe no recull la totalitat de les situacions de tortura o maltractament ocorreguts a l’Estat espanyol durant l’any 2016, ni tan sols conté la totalitat de les denúncies formulades en els tribunals, sinó només aquelles que han arribat al seu coneixement i s’han pogut contrastar. Val a dir que algunes han estat excloses a petició expressa de la persona agredida, probablement per por a represàlies; d’altres perquè la informació rebuda és insuficient o no s’ha pogut contrastar adequadament; i cal apuntar molts casos de tortura o maltractaments no són mai denunciats… Això vol dir que les xifres presentades aniran augmentant amb el pas del temps.

En els informes presentats des de l’any 2004 s’han inclòs un total de 3378 situacions de tortura o maltractaments en les que es van veure afectades 8071 persones. Xifres que fan esgarrifança en un país que perd posicions en el termòmetre de la democràcia.

L’informe apunta que el nombre de denúncies disminueix, les raons, però d’aquesta disminució poc tenen a veure amb la millora dels drets humans a casa nostra, ans al contrari. En primer lloc els efectes de la llei mordassa es fan notar i víctimes d’agressions en mobilitzacions prefereixen no denunciar davant la possibilitat d’una contradenúncia per part dels agents de l’autoritat. En segon lloc la desconfiança en els tribunals de justícia i la consegüent inseguretat jurídica afavoreixen la impunitat especialment en els casos de persones privades de llibertat. En tercer lloc la criminalització de les persones que denuncien la violència policial, que ha arribat a afectar a la mateixa CPDT en el cas de la presó de Brians quan el seu director ha apostat per desqualificar les associacions de defensa dels drets humans en compts d’investigar les denúncies fets. En darrer lloc cal apuntar la impunitat que significa l’indult i la condecoració de qui practica la tortura, com ho il·lustra el nomenament del cap de la policia de Cantàbria d’un policia condemnat per tortura el 1994 i indultat pel govern d’Aznar…

Encara queda molt recorregut per eradicar la tortura i els maltractaments a casa nostra. Poques lliçons podem donar a ningú…

RAMON PIQUÉ és membre de la CUP i exregidor

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑