“Ramon Piqué” és l’opinió de Ferran Margineda

Totes sabíem que en Ramon havia de passar per la regidoria per sumar, fer costat, aprendre, empentar un projecte, però també sabíem que el pas per la política municipal era un front més on calia comprometre’s però que seria transitori. El compromís com a forma de vida, compartit amb l’experiència de la seva companya, desenvolupat amb les persones que troben en el seu tarannà la naturalitat d’implicar-se i assumir tasques de forma relaxada.

Es podria pensar que en Ramon destil·la altes dosis de lideratge i que ell ha aconseguit que les persones de la Floresta seguissin la seva estela fins a l’exitosa consecució d’objectius polítics als barris de la Floresta i la revolució del seu Consell de Barri, però seria un error pensar això d’en Ramon. El que s’ha aconseguit no ho ha fet ell: han estat totes les veïnes i veïns que s’han retrobat i han vist la força que poden tenir, que l’empoderament ha de ser quelcom normal en la vida pública de tot ciutadà i que la política institucional no ha de tenir el pes i el poder que fins ara ha tingut en molts àmbits de presa de decisions que ens afecten a totes. Però és clar, les condicions perquè això acabi succeint requereixen de la unió de diferents factors, humans naturalment, i en Ramon ha estat la peça visible fonamental.

Per què? Fortes dosis d’empatia, capacitat negociadora i a la vegada conciliadora, un cercle proper amb objectius comuns, les experiències viscudes, una vasta cultura, però, sobretot, una qualitat que és saber fer que la gent amb qui comparteix horitzons descobreixi o vegi reforçat el seu potencial de forma que els permet activar-se, treballar millor en equip, desenvolupar inquietuds o fer un pas més enllà en els posicionaments polítics o personals que fins ara havien mantingut. Davant de tant sabó, ja no vindrà d’això: en Ramon se’n surt fent aflorar el millor de cada un, per amistat, per competència, per il·lusió, tant és, i totes les que el coneixem en som conscients i molts n’estem agraïts. Ara la tasca continua, i així com el col·lectiu veïnal de la Floresta va empentar-lo a l’Ajuntament, ara el recupera, i qui sap quins nous objectius ens engrescarem a pensar… Una EMD per la Floresta? Reformular el model d’habitatge al barri o el de la mobilitat?

En Ramon Piqué ja no és regidor, i és cert que el ple ha perdut un membre que l’humanitzava, però tampoc cal esquinçar-se les vestidures. El trobarem entre les veïnes i veïns fent de les seves, fent de bisbe als pastorets de la Floresta o participant a les comissions del Consell de Barri, a la festa major i en el que trobi més adient comprometre’s.

Des de Valldoreix amb estima, no puc deixar de sentir amb nostàlgia la personalitat florestana que du la marinada quan pot travessar Collserola.

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP-PC a l’EMD de Valldoreix

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑