“El llogater fidel” és l’opinió de Núria Gibert

En Joan és de Mira-sol, ha anat a l’escola i l”insti’ a Sant Cugat, va estudiar a la UAB i des de fa uns quants anys treballa a mitja jornada a una entitat i a l’altra mitja fa substitucions a un bar. Sembla que la demanda de periodistes no és precisament massiva. Comparteix el seu pis al centre amb tres amics, n’hi ha un que és un brut però se l’estimen de sempre. Per sort, no li va tocar l’habitació del celobert. 350 euros més despeses. ‘Una ganga’, li diuen els amics. ‘Una ganga’, deia la comercial de la immobiliària. Pagar l’entrada i el dipòsit li va suposar no fer vacances, però no es queixa. Almenys no va haver de demanar peles al pares. El lloguer li suposa el 40% del sou. Quan fa alguna classe de repàs, intenta estalviar. No hi veu la ganga per enlloc.

Els amics de l’uni li diuen que és un ‘pijo’, però a ell li fa cosa aventurar-se a una altra ciutat. Té els pares aquí i ja són grans, a més l’àvia està ‘patxutxa’ i la seva colla encara són aquí. I hi té l’equip de rugbi i la colla castellera. Li fot mandra marxar. No entén per què ho ha de fer.

La bústia, aquell vestigi de quan les notícies es donaven en carta, només guarda ara males notícies. És la immobiliària, que d’aquí a 15 dies s’acaba el contracte i que puja 300 euros. No sembla que tinguin cap interès que hi segueixin vivint. No sembla ni que sàpiguen que hi viu gent amb vides, trastos. No la poden pagar. Un dels amics que és ràpid diu que torna a casa dels pares. Els altres tres encara estan xocats. Una visita de rigor a les immobiliàries: no tenen res de lloguer, els preus han pujat i la gent ven. I els que hi ha tenen preus impagables.

En Joan llegeix a la premsa, on el govern diu que de Sant Cugat no marxa gent. Que es fan coses. Mira les rotondes florides amb plantes exòtiques. ‘Quins collons que tenen’. La seva vivència és molt semblant a la dels seus amics, però a la ràdio la regidora de torn diu que això no existeix. I que la setmana que ve comença una altra setmana d’aquelles de ‘Gaudeix Sant Cugat’, ‘Tasta Sant Cugat’ o no se sap què. Que diferent que veu la seva vida a aquells qui fan i desfan des d’un despatx. El problema metafísic de si el seu cas existeix només es pot dirimir si el pot contrastar. I el vol contrastar. I lluitar. Es dirigeix a l’assemblea de llogaters. Ja n’hi ha prou.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC

Aquesta columna d’opinió apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑