“Obrir les finestres del búnquer” és l’opinió de Núria Gibert

La setmana passada, es va formalitzar a Sant Cugat un estrany fenomen anomenat sociovergència. No és estrany per poc habitual, el país sencer està regat d’aquesta rara parella. És estrany perquè, a primera vista, el PSC i la vella CiU són adversaris polítics des de temps immemorials. No coincideixen en cap plantejament polític tret d’un: la vella política. Els dos són partits del seny, de la governabilitat, aquells de ‘tinc aquest principis, però si la governabilitat ho requereix, en tinc aquests altres’. ‘Sóc independentista, però si m’he d associar amb un partit que denega aquest dret col·lectiu, doncs ni em rasco el vestit’.

Els dos partits han governat anys i panys a moltes institucions – especialment als ajuntaments – i els dos tenen una extensa maquinària laboral que dóna feina a milers de persones. És difícil canviar de rumb polític quan hi ha molta gent lligada materialment a la seva existència. Grans partits de polítics professionals.

Els dos han tingut extensos i intensos casos de corrupció. Els dos han fet poca o cap autocrítica. Els dos s’han reiterat en la negativa de rendir comptes amb la ciutadania amb la canterella de ‘les poques pomes podrides’. Els dos han volgut renovar-se amb un canvi de logo (CiU) i un canvi de cares (PSC).

Sembla mentida que el PSC cregui que pot fer més un sol regidor pel projecte de ciutat, a qui l’electorat va retirar molt de suport, que una oposició diversa, forta, coherent i treballadora. Sembla mentida que CiU prefereixi aquest suport més l’eventual ara del PP, ara del trànsfuga (facin les seves apostes), per tirar endavant amb el seu projecte de ciutat. Tan difícil ha estat per a ells dialogar des de l’inici del mandat? Tanta al·lèrgia fa que l’oposició fem propostes i aquestes reixeixin? Així no hauria de funcionar la cosa. Així la cosa no funciona.

Sempre recordo la frase de la Marta Ferrusola, quan CDC va perdre la Generalitat, ‘ens han entrat a casa’. Pot semblar una anècdota aïllada, però crec que ve a reforçar el que aquests dos partits creuen de les institucions catalanes. Cal salvar-les de les forces vives i noves que vénen a fer una esmena general, cal blindar-se del vent que bufa amb ganes de capgirar-ho tot, aixecar catifes i airejar la casa. Cal mantenir-se en aquesta esfera de poder, que entre nosaltres ja ens entenem, que som els de sempre, que aquest nous no són de fiar.

No funciona. I aquesta premissa, si no molt no m’erro, els passarà factura. Perquè la gent no vol canvis de logo, ni paraules buides de gestió, com si aquesta fos neutra. La gent volem principis, que els partits els respectin, que treballin honradament, que els polítics s’entenguin… Obrir les finestres i que entri aire nou, fresc, net.

Aquest búnquer, després de 30 anys, caldrà ventilar-lo i molt.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC

Aquesta columna d’opinió apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑