Solidaritat i contradiccions entorn dels efectes humanitaris de la guerra d’Ucraïna

Des de l’assemblea local de la CUP volem fer unes reflexions entorn dels efectes humanitaris de la guerra desfermada a Ucraïna per la invasió de l’exèrcit rus a les ordres de Vladimir Putin.

Volem deixar clar la nostra repulsa de la invasió militar d’un país sobirà per aconseguir certs objectius geopolítics d’igual manera que en el passat també es van produir invasions totalment condemnables com ara la invasió d’Iraq per l’anomenat “trio de las azores” (Bush, Blair i Aznar). En aquest sentit, també volem plantejar el nostre rebuig a la supervivència d’organismes militars com ara l’OTAN, organització molt lligada a l’època de la guerra freda i que, per tant, hauria hagut de desaparèixer amb ella. Així com ho va fer la seva homòloga, el Pacte de Varsovia. És evident que a través d’aquesta organització, els EUA interfereixen i controlen la possibilitat d’una defensa estrictament europea. Malauradament, és precisament l’atac de les tropes de Vladimir Putin qui ha donat nova vida a aquesta organització militar que en declaracions molt recents del president francès, Emmanuel Macron, estava en un estat de “mort cerebral”. Malgrat tot, i fent memòria del llegat antimilitarista del nostre amic Arcadi Oliveres ens neguem a admetre com a solució l’enviament de material militar a la zona de conflicte.

D’altra banda, els historiadors ens recorden que els problemes de Rússia i Ucraïna són molt antics amb un rerefons religiós i quasi mitològic i que van arribar a una forta crisi amb la insurrecció de la plaça de Maidan de 2014, la posterior guerra a la zona del Donbass i l’annexió de Crimea per part de Rússia, es a dir, la sortida d’Ucraïna de la zona d’influència russa. Per tant aquestes tensions van més enllà del mateix Vladimir Putin.

En qualsevol cas, l’actual i brutal invasió està provocant una atenció mediàtica que deixa en un segon pla altres conflictes sense resoldre com el conflicte palestí, el del Front Polisario, o les conseqüències de la guerra de Síria, per dir només tres dels que ens afecten més directament. I sobretot, el més important és el gran desastre humanitari que aquesta guerra està provocant. A banda dels morts i ferits provocats pels bombardejos i els combats, els mitjans de comunicació ens recorden que l’èxode de refugiats que s’està produint és el més gran a Europa des de la II Guerra Mundial. Assistim amb alegria a la bona acollida que aquests centenars de milers de refugiats estan tenint en els països veïns i la gran mobilització humanitària que s’està portant a terme a Europa i en la que moltíssimes persones particulars també estan participant. Les administracions locals i les organitzacions no governamentals estan donant indicacions molt precises a les persones per tal de canalitzar tota aquesta solidaritat, ja que les iniciatives estrictament individuals (com ara anar a buscar refugiats a les fronteres amb vehicles particulars, ni són segures ni donen bons resultats)

Però, no podem deixar de constatar també fins a quin punt aquesta no va ser la resposta cap als refugiats de la guerra de Síria (excepte potser la primera reacció d’Alemanya d’admetre quasi un milió de refugiats en dos anys) i molt menys l’actitud de les forces de seguretat de l’Estat Espanyol en els recents esdeveniments en la tanca /frontera de Melilla on els immigrants i demanats d’asil subsaharians han estat reprimits d’una manera molt dura. Per no parlar de les lleis frontereres europees i de l’organisme encarregat, Frontex, que com se sap perfectament, estan deixant morir ofegats a moltes persones que intentant arribar a les nostres platges.

Trobem d’aquesta manera un doble tracte, una doble mesura per als sol·licitant d’asils depenent del lloc d’origen i del color de la seva pell.

D’igual manera que pensem que és un deure humà activar la solidaritat amb la gent que ho necessita, no podem deixar de denunciar aquesta doble mesura i aquesta diferència de tracte.

També tenim el desig i l’esperança que s’arribi al més aviat possible a un alto el foc a Ucraïna i s’aturi la cadena de la mort i l’exili forçat per tantíssimes persones. El mateix pensem de cara als altres conflictes dels quals hem parlat.

Per últim, insistim en la necessitat que les administracions europees a tots els nivells assumeixin el seu paper en la gestió del les condicions de vida i els tràmits administratius de les persones que demanen asil i evidentment també de les persones desplaçades per motius econòmics. La idea fonamental és la d’entendre que en l’essència mateixa de la definició de ciutadania i la cultura europees hi ha l’emigració i l’exili i que les lleis humanitàries i la solidaritat han de ser les eines fonamentals per fer front a aquests problemes.

Aquesta columna apareix primer a elcugatenc.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

WordPress.com.

Up ↑