El PGM (Pla General Metropolità) es redacta l’any 1976 i vol ser l’eina de planejament urbanístic per unificar criteris a l’àrea de Barcelona i 27 municipis del voltant. També vol incidir en impedir la lliure especulació del sòl, duta a terme a partir de plans parcials. Aquests es feien a mida dels agents econòmics i immobiliaris i fins aquells moments només amb la creixent oposició d’unes joves associacions de veïns que s’empoderaven davant els abusos comesos. Aquestes, plantarien cara a la corrupció imperant, posant llum i al·legacions a milers de punts del nou pla, en veure que les reserves de zones 6 i 7, números amb què es qualificaven les zones verdes i els equipaments, eren insuficients.
La resposta dels sectors econòmics i immobiliaris al PGM també va ser, per raons òbvies, frontista, en témer no poder fer més plans parcials i per l’aturada cautelar de les llicències d’obres durant el període de redacció (més de dos anys). Això provocarà una contundent pressió per anar canviant el redactat del Pla afavorint els interessos especulatius. Personatges influents, com el president de La Diputació de Barcelona, Juan Antonio Samaranch o representants de la banca com Ramon Trias Fargues, aconseguiran contenir les reivindicacions veïnals i redistribuir les zones verdes assignades a Barcelona per altres municipis.
En aquest punt ens trobem amb unes zones verdes centrifugades des de la capital, moltes ubicades en terrenys privats. Aquesta nova distribució afavoreix a grans tenidors coneixedors de les zones afectades i del marc legislatiu, sabent que aquests terrenys de baix cost seran susceptibles a ser expropiats a preu de mercat. La Corporació Metropolitana de Bcn que havia d’assumir fer-se càrrec de les expropiacions ja no existeix i els Ajuntaments s’han d’empassar el gripau de fer-se càrrec de les compensacions amb risc de fer fallida mentre les actuals administracions supramunicipals competents donen l’esquena al problema. De mentre, tenim un degoteig de grans demandes d’expropiacions forçoses d’uns terrenys que són fruit de la mateixa trama especulativa realitzada a Barcelona.
La CUP Sant Cugat, som del parer que cal posar llums i taquígrafs a la recerca de suposats fraus de llei o l’ús d’informació privilegiada en cada cas rellevant d’expropiació de zones verdes. I som contundents en pensar que els ajuntaments no poden sostenir una hipoteca que no podem pagar i que algú altre va signar quan el franquisme encara donava cops de cua.
FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l’EMD de Valldoreix
GOVERNA'T 
Deixa un comentari