El dia 10 d’agost del 2021 va arribar a tothom, la possibilitat de consultar el sisè informe d’avaluació de l’IPCC, que tracta d’aspectes físics actualitzats, per incrementar i/o consolidar els coneixements, la comprensió del sistema climàtic i del canvi climàtic, reunint els últims avenços en ciència climàtica i combinant múltiples línies d’evidència del paleoclima, observacions, comprensió de processos i simulacions climàtiques globals i regionals (https://www.ipcc.ch/report/ar6/wg1/?s=08).
Aquest informe, juntament amb el del MedECC (https://www.medecc.org/first-mediterranean-assessment-report-mar1/), també d’aquest any i focalitzat en el Mediterrani, són possiblement els més demolidors i clars, advertint, explicant, que els canvis que ja es detecten es faran més notables en els propers 30 anys, canviant ecosistemes i formes de vida.
Fa palès que, la sequera i els increments de temperatura, molt per sobre dels considerats pel període de referència, seran a més a més absolutament incerts en el que fa referència a l’espai i temps, el que repercuteix i repercutirà en una producció agrícola a la baixa, que promourà un increment en les migracions per fam i per set.
Aquest nou clima incidirà també en la salut individual i col·lectiva, per noves malalties i/o situacions més estressants, el qual, serà el mateix que passarà amb els ecosistemes.
Ho diu clar, el procés es irreversible. Per molt que reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle (el que no varem aconseguir ni en plena pandèmia, ja que el nostre metabolisme social és molt elevat), i per tant les situacions vitals a les que ens enfrontarem com individus i societat, seran dramàticament diferents.
L’única via és un canvi de sistema, acceptar l’austeritat com a forma de vida i tractar d’adaptar-nos a les noves situacions.
Com deia el professor Margalef, l’espècie humana pot extingir-se, la vida no, tanmateix, quan es veu la cara dels nadons d’avui, no deixes de preocupar-te pel que els hi tocarà viure, i de sentir un pena i desencís, pel que no has fet o forçat a que es faci, per evitar-ho.
No cal esperar res, la mínima solució som nosaltres… que no ens enganyin amb falses sostenibilitats i panacees tecnològiques, la ciència i el sentit comú, ho deixen ben clar, hem destruït l’equilibri funcional de la terra i a partir d’aquí… sort.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari