La darrera setmana de juliol, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha presentat el baròmetre inclusiu de Sant Cugat, centrat en aspectes referits a l’inclusió social i en l’ impacte de la crisi de la COVID sobre la població (BaròmetreInclusiuSantCugat2020_210721.pdf).
És tristament molt interessant, tot és important i fa reflexionar, pensar, valorar i tant de bo proposar, per a fer.
Tanmateix, un punt que m’ha impressionat es “…aproximadament un 20% de les persones enquestades no té ningú de confiança a Sant Cugat amb qui poder parlar de temes personals, una dada gairebé 5 punts percentuals més elevada que la registrada fa 3 anys”.
Aquesta data ensenya, una població no estructurada, ens mostra una ciutat jardí per dormir, per estar, però no esser.
Ens mostra, que el creixement desfermat dels darrer anys, amb una clara funció especulativa ha portat a un paisatge de cases amb verd, on les persones no són el centre.
Així, per moltes festes, actes culturals, esdeveniments esportius…que es facin, manca la vida, associativa i/o social, manca el temps de perdre el temps, per interessar-se, per saber dels altres, per parlar amb elles i ells, a vegades sense més funció, que xarrar.
S’ha generat una ciutat molt escèptica, on no hi ha soroll, tot es regulat, vigilat, controlat…, que no hi ha vida de poble i el que es més perillós, l’asèpsia no és per sempre, i en un espai lliure de vida, apareix la malaltia, com la que aquest informe ens mostra, una de cada cinc persones estan soles, i la xifra creix.
Potser ha arribat el moment, de repensar-nos com a municipi, 98.000 persones ho requereixen i d’aquestes, com a mínim, unes 19.600 ho necessiten.
Descentralitzem el municipi, generem llocs de trobada en els grans espais, barris, ara buits d’espais de socialització transversal…ens hi va la salut.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari