«Ragull s’escriu amb R de Rubianes» és l’opinió de Ferran Margineda

Aquests dies, les persones que estem al cas sobre què diuen els mitjans i xarxes, mirem preocupats la darrera i apocalíptica mesura que prendrà el govern de Sant Cugat, de construir les torres bessones a l’avinguda Ragull. Que si les vistes donen a un polígon i correrem el risc de veure-li la ratlla del cul a algun operari ajupit, o bé, els ensurts que la diversitat social i cultural causaran en els 70 habitatges de protecció oficial, amb el xoc d’olors que sortiran de les campanes extractores de les cuines d’aquests pisos, o el col·lapse circulatori que suposarà haver de mantenir el nostre model de ciutat en temes de mobilitat, tenint en compte que nosaltres necessitem el cotxe per anar a fer gestions al centre o dur als fills a la porta de l’escola i que cada família, per anar bé, hem de tenir tres cotxes! Com s’ho faran per gestionar això? Molts som del parer que allí una altra fabriqueta hagués estat lo adient, ja que els veïns de Sant Francesc ja saben el que és tenir la indústria local ben a prop, o obrir-los aquell espai, perquè la canalla del barri jugui al descampat o els perroflautes facin pintades o facin més hortets.

I el pitjor de tot és que tots aquells que podrien anar a viure a Ripollet, Badia, Barberà i votar als descamisats d’allà, es podran quedar aquí i els veurem passejant amb les seves proles tot reclamant els seus drets i aquestes coses que fan la gent pobreta, que no ha tingut la sort o l’actitud emprenedora dels catalans de soca-rel, que si sabem que vol dir pagar una hipoteca i treballem en el que calgui per assolir els nostres objectius. No sé quin savi deia que el treball dignifica, t’honora, et realitza, et llueix i et dona brillantor. Fins et posa calent. És l’hòstia. Cal veure el divertit que va la gent a treballar a les sis, les set i les vuit del matí!, i aquí, donem facilitats per poder pagar uns pisos de protecció oficial que són de lloguer i a sobre baratets.

El més estrany és que aquest govern hagi sabut entendre’s amb el Sr. Ferrer i col·laborar amb el sector privat per fer aquest desori. Aquest cap de setmana, si el veiem al Jardí de Can Marc de Begur per mirar la posta de sol, li direm, què ha passat?

La veritat és que tot plegat no s’entén, jo a Valldoreix visc entre cases enjardinades i tenim un govern dels que són com cal, i tot i que l’alcalde i governs són una mica estranys, saben aturar i fan tot el que poden per no tenir pisos de protecció oficial a la nostra Vila. Està bé perquè passen els anys i la centralitat i els pisets que anaven a fer per a tothom, no es fan, i és que se sortejaven entre gent de fora Valldoreix també. O el projecte de Santjoanistes, que està molt bé perquè dos cops l’any l’EMD fa una nota de premsa dient que avança. Avança com els caragols que serveixen a l’aplec de Lleida! I després estan els de la Colònia Montserrat que després de 10 anys de marejar-los la perdiu, no els hi arreglen el barri. Normal ja que una cosa maca i endreçada no lligaria amb les casetes diguem senzilles que tenen.

En fi, com deia novament el savi, “l’opinió és com el cul: tothom té en un”, i jo, en aquest espai i davant tanta mediocritat em permeto desmarcar-me amb aquest homenatge carregat d’ironia i clamo al vent: ole tú, Pepe!

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l’EMD de Valldoreix