Aquests dies estem veient com pseudo confinen parts de la Comunitat de Madrid degut als estralls de la covid19 i al mateix temps veiem com la gent d’aquests llocs, desesperada, es manifesta reclamant que es confini a tota la Comunitat per igual. La ràbia, el desencís, la desesperança, la por a l’atur, a la pobresa, fan que les reaccions a la pandèmia siguin en motiu dels seus efectes socials i econòmics i no de la seva potencialitat d’infecció.
El mateix va passar en la regió metropolitana de Barcelona, en zones concretes de Lleida i Girona… i estudis de l’Hospital del Mar y el Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPGol) (https://elpais.com/sociedad/2020-08-10/la-covid-19-se-ceba-con-la-barcelona-pobre.html; https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200329/el-coronavirus-se-ceba-en-los-barrios-mas-pobres-del-area-de-barcelona-7908928; https://www.abc.es/espana/catalunya/barcelona/abci-estudio-desvela-coronavirus-ensana-barrios-mas-pobres-202008101645_noticia.html), mostren clara i objectivament, que en les zones més pobres, es pateix més i amb major intensitat la covid19.
Es així perquè les seves condicions de vida, conseqüència de la precarietat laboral, el nivell cultural, la pobresa, les característiques urbanístiques d’aquests barris generats simplement per acollir ma d’obra… han fet i fan que es generi una població mal nodrida, de salut feble, que viu en habitatges amb baix nivell de salubritat.
Per tant, és clau anar als orígens, per plantejar solucions reals. La covid19 es una realitat biològica, generada a partir de processos naturals (canvis genètics i/o de les condicions dels hostes,…) i antropogènics (canvi climàtic, canvi global…), però les seves conseqüències, en bona part, són el trist i maleït resultat d’una societat injusta, gens igualitària i que ara a més, es mostra en molts dels casos insolidària, com amb la migració dels benestants des de les àrees confinades fins les segones residències, per disminuir el seu risc potencial i sense importar-los-hi incrementar la possibilitat d’expansió de la malaltia.
Sant Cugat, es un municipi amb un elevat nivell de vida, amb baixa densitat de població, amb moltes zones verdes… però no arreu, ho sabem i cal no oblidar-ho, per poder actuar en els efectes de la pandèmia i també i sobretot en les qüestions estructurals, que la fan més infectiva i perillosa.
Tinguem-ho ben present, la pobresa genera misèria i aquesta mata, en front el qual, a part de la solidaritat, cal generar una societat lliure, igual i justa.
S’ha obert camí, però s’ha d’arribar al final, si ho fem aplegats és potencialment més fàcil i sobretot, més agradable.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari