El pre-covid ens va portar a situacions ambientalment insostenibles, entre les quals es trobaven el canvi climàtic, la contaminació, la pobresa, la migració… La malaltia i entre aquestes, la COVID.
Al llarg de la pandèmia, moltes persones van pensar, que el model s’havia passat de marges i que calia reconduir la situació. Ara, tan sols a dos dies del post COVID, o com li vulguin dir els inconscients que estan governant, estem en situacions negatives igual, que quan es va començar la pandèmia.
Argumenten, que és per salvar l’economia i amb aquesta el benestar de tothom. Benestar és viure al dia, treballant un mínim de 8 hores, desplaçaments a part, haver de pagar a preu de mercat elements tan bàsics com alimentació, educació, sanitat, aigua, energia, habitatge, biodiversitat…?
Benestar és viure en una societat tan poc resilient, que no ha pogut resistir a base empobrir-se econòmicament i estructural? Benestar és viure en una bombolla, mentre conciutadans, amics, familiars estan afectats per una gran i greu crisi laboral, motivada per una estructura productiva sense més estratègia que el guany fàcil de capital, ni més tàctica, que la reducció de despesa, tot el qual fa negoci, mai empresa?
Tenim encara una gran oportunitat, per tractar de fer quelcom diferent que beneficiï a tothom ara i en el futur, cal però ser solidaris, en igualtat i llibertat, el que vol dir ser tots una mica més pobres perquè tothom sigui més ric.
Cerquem doncs, altres opcions, que hi són, fa recança assumir-les, però si ja fa satisfacció pensar-les, imaginem com deu ser gaudir-les. Com deia el meu avi, el més barat és el que es pot pagar amb diners.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari