Estem en temps molt complexes, massa, totalment inimaginables i de resultats imprevisibles.
Ha quedat palès que, els serveis bàsics; la sanitat, l’alimentació, l’educació, l’aigua, l’energia, les comunicacions, són bàsics, necessaris, imprescindibles. I la resta, és ponderadament substituïble, o si no eliminable.
Resistim i hem resistit, a base d’energia exògena, que ens permet portar béns i serveis des d’on calgui, però això possiblement s’acaba. Les energies són finites i la natura encara més.
És per això que cal apostar per la sostenibilitat. Hem de recuperar la societat, la propietat de l’aigua, les fonts d’energia i els mitjans de comunicació. I també la producció d’aliments. El canvi climàtic ens ho recorda clarament i constant.
Davant d’això no es planteja un model d’autarquia ni de comuna, es valora un model de nuclis operatius, auto connectats. Simplement una xarxa de béns i serveis, dissenyats des de les necessitats de les persones, no del mercat.
És temps d’aferrar-nos a l’objectivitat, al sentit comú i a la solidaritat, no per saber on anem, sinó per ajudar-nos en el camí, que hem de fer.
No ens ha de fer temença no saber on anem, si ens fixem, gràcies al que està passant potser mai hem sabut a on anàvem (*), per tant valorem el camí, és real i es fa amb altres.
L’únic que cal tenir clar són els principis pels quals ens mourem; igualtat, solidaritat, justícia i llibertat i un objectiu, la felicitat amb pau.
El futur, ja arribarà…
(* El Cisne Negro. El impacto de lo altamente improbable. N N Taleb. 2007. Edit. Planeta)
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari