“Sant Cugat amb lupa” és l’opinió de Marco Simarro

Fa unes setmanes vam conèixer les dades de la 41a onada de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat i sembla que no han deixat indiferent a ningú. L’observatori és una eina de treball cabdal, ja que ens aporta un coneixement sobre l’estat social, econòmic, cultural i polític de la població. Per tant, imprescindible per saber quines són les seves principals preocupacions i problemàtiques.

És per això que, per primer cop, hem volgut incorporar nous blocs de preguntes com el d’aquesta darrera onada sobre exclusió social a la ciutat. Perquè si no sabem com viu la ciutadania i què pensa la població, com pretenem resoldre les problemàtiques més greus de la ciutat?

Centrem-nos, doncs, en algunes de les dades més destacades. Pel que fa a dificultats econòmiques i habitatge trobem que un 30,4% (més de 27.000 persones) té dificultats per arribar a final de mes; un 18,1% (més de 16.000 persones) per pagar l’habitatge i les despeses de la llar i un 9,2% (més de 8.000 persones) per pagar les despeses d’alimentació i neteja. Si anem a les dades que il·lustren les desigualtats a Sant Cugat, trobem que el 37,8% no pot permetre’s cap estalvi a final de mes; el 21,2% no pot afrontar una despesa imprevista de 750 €; el 18,9% no pot fer vacances un cop l’any i el 6,4% no pot mantenir una temperatura prou càlida o fresca en els mesos de més necessitat. D’aquests darrers 4 indicadors, un 11,5% (més de 10.000 persones) de la població no en pot assumir 3 o més, el que equival a dir que són persones en situació de greus necessitats econòmiques.

Amb les dades a la mà, dóna la sensació que a Sant Cugat hi ha una realitat que ha sigut (qui sap si intencionadament) obviada. Una realitat que molts ja intuíem i vivíem, sigui a través d’experiències personals o dels col·lectius socials i polítics dels quals participàvem. Aquesta realitat és representada per un percentatge molt elevat de veïns i veïnes; no en va, la nostra és la 6a ciutat amb més desigualtats de l’Estat. Ni podem, ni hem d’obviar aquesta realitat i estem en total obligació de posar-hi remei i fer de Sant Cugat una ciutat amb oportunitats per a tothom i, en essència, d’aquí el pacte de govern i la necessitat d’aquest canvi polític. Tenim feina.

MARCO SIMARRO és regidor de Joventut, Participació i Barris.
Aquesta columna apareix primer al Nació Digital.