La quotidianitat, les coses petites, les rutinàries i molt especialment les que es fan amb altres ben diferents, amb pocs o a vegades tan sols un objectiu comú, ensenyen molt a gestionar la nostra participació activa en la societat.
L’esport a part dels avantatges físics, psíquics, emocionals, educatius i socials, té la funció de fer-nos partícips d’estructures autònomes, democràtiques, lliures, com són o haurien de ser els clubs.
En aquests es poden trobar persones amb l’única missió de practicar un esport i les que s’involucren en tot i sempre, tanmateix, malgrat que les grans diferències individuals i les visions contrastades, si no antagòniques respecte del que ha de ser i com ha de funcionar el club, totes elles, fan que aquest sigui operatiu.
Així es pot valorar que l’esport és un lloc, una activitat on lliurement t’apuntes i contrastant i discutint fas que funcioni, en un joc de pactes i compromisos, a vegades complexes, però sens dubte operatius.
En aquest espai s’encaren els canvis, fluidament, amb totes les restriccions mentals que es vulgui, però es fan. Així, valguin d’exemple l’esport inclusiu, el femení, el de veterans, el social, fets amb total normalitat.
Ara que hi haurà eleccions municipals, on alguns prometran, que seguiran manant, altres que volen fer-ho i uns pocs, que volen canviar el model social, uns per fer-lo més repressiu i angoixant i altres més lliure, igual i just.
Demano, que es consideri en el programa de govern de la CUP-PC que l’esport és de les poques palanques de canvi, que es prem quasi sense adonar-nos-en i que, a més, es fa entre totes i tots.
Cal canviar horaris, responsabilitats familiars de gènere, associar directament i clarament esport social i salut, responsabilitats de gestió en igualtat entre gèneres, educar en la competència i no en la competitivitat, saber que sempre per difícil, complicat i dur que sigui el que es fa, després hi ha un tercer temps on tornes a viure amb totes, mostrant-nos que cal ser rigorós i fer amb les pròpies conviccions amb el total respecte i empatia vers la dels altres…
Això és esport, aprofitem-lo i gaudim-lo, és vida!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari