«L’aigua, pública!» és l’opinió de Marco Simarro

L’aigua és, com tantes altres coses, un element bàsic per a la vida. No és cap caprici ni se’ns presenta com tants d’altres i prescindibles béns de consum. De la mateixa forma, el gas, la llum –allò que entenem per subministraments bàsics– i, a dia d’avui, tecnologies com internet o la telefonia, també ho són. I què implica que siguin bàsics, fonamentals per a la vida? Doncs que totes i cadascuna de les persones d’una societat o comunitat els necessitem per tal de desenvolupar-nos dignament en un sentit vital, social i laboral. Llavors, per què tots aquests serveis, en la majoria de casos, són abastats des de mans privades? Per què hi ha qui es lucra amb la gestió de béns comuns i necessaris per a la vida? Des d’un humanisme merament intuïtiu, hauríem de sentir la necessitat de qüestionar que un particular fes negoci amb un bé comú, inexorablement necessari al desenvolupament d’una vida en condicions dignes.

Doncs bé, sembla que no a tothom se li pot intuir un mínim d’humanisme en aquests termes. La lògica de la “lliure” gestió –sota les consignes i pautes del mercat, és clar– de béns de consum és molt present, per no dir que és l’epicentre, en els valors i principis de les dretes liberals. És per això que, tot i haver engegat una comissió l’any 2015 per estudiar la municipalització del servei de l’aigua a Sant Cugat, encara no en sabem res. Impediments intencionats i dilació interessada. És més, des del govern del PDeCAT pretenien tornar a licitar el servei per un total de fins a vuit anys passant per alt, trampejant, els acords presos prèviament, ja que la creació de la comissió va ser votada de forma unànime. Hipocresia, falsedat i poc interès pel bé comú. Per sort, és un debat que està a l’ordre del dia –sinó perquè Sorea ha augmentat els patrocinis en un 120% els darrers tres anys!– i ja no se’ns escapa. Ho hem tornat a aturar i posem sobre la taula la imperiosa necessitat d’estudiar la municipalització d’aquest servei. Sense estudi no hi haurà licitació. Més encara quan detectem un grau elevat de pobresa en l’11,4% de la població, més de 10.000 santcugatencs. La majoria d’ells amb moltes dificultats per fer front a les despeses dels subministraments bàsics i de l’habitatge en sí.

La municipalització de serveis bàsics no només ha de servir a una millor gestió i redistribució social dels beneficis que se’n puguin extreure. A més, ha de contemplar la tarifació social i regular les pujades dels diferents serveis en funció de la majoria dels sous dels ciutadans. El que és del tot inadmissible es que hi hagin empreses privades de serveis estratègics amb beneficis milionaris i persones que no poden fer front a les despeses bàsiques veient-se, així, seriosament perjudicades en el propi desenvolupament humà. Internalitzar o municipalitzar serveis bàsics no suposa només un mer canvi en la gestió, suposa un canvi de paradigma i de valors d’una comunitat. Suposa comprendre que el que tenim ara no és just i que cal canviar-ho, que cal fer polítiques en clau del conjunt de la societat, en clau humana.


Marco Simarro, educador social i membre de la CUP Sant Cugat
Aquesta columna apareix primer a elCugatenc.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑