El canvi climàtic esta àmpliament i detallada descrit arreu, i amb dades concretes a nivell tant de Catalunya com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I també els seus efectes en els diferents sectors socioeconòmics. I doncs, què ens falta per actuar-hi en conseqüència?
Possiblement, assumir d’una vegada per totes que, com bé descriu l’informe de l’IPCC del 2014, aquest model socioeconòmic és qui ens hi ha portat a aquesta situació, i per tant, no serà qui ens hi tregui.
És aquest model productiu qui genera els gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el canvi climàtic és inherent al nostre metabolisme social, el que hem fet servir des de finals del segle XIX, sense valorar que hi ha d’altres, menys agressius vers el medi i les persones; un binomi absolutament indestriable.
Per sortir d’aquest sistema, cal trencar amb les actuacions que el mateix sistema vol que fem per sortir-ne, beneficiant-se a si mateix, o sinó recordem exemples com la campanya de reciclatge del que hi ha a casa, el malbaratament dels aliments, la importància d’anar amb bicicleta, ara amb les bosses de plàstic i un llarg etcètera.
L’actual sistema ens parla de tot això, però ningú ens parla que és millor si els residus, en comptes de minimitzar-lo, s’eliminen a l’origen (ja que tot està embolicat en moltes capes de derivats de carboni); el malbaratament d’aliments rau en una planificació d’oferta inestable, que depèn de la temporalitat productiva, del interès de la demanda i el valor especulatiu dels productes, i per tant, dels preus. Respecte la demanda; que anar en bicicleta i desprès fer viatges de vacances a l’altre extrem del món pot esser molt fashion però absolutament incoherent, i que les bosses de plàstic no les hem demanat mai, ens les han ofert sempre.
Deixem d’un cop de marejar la perdiu, tenim prou informació per actuar amb coneixement de causa, tenim informació científica i tècnica absolutament contrastada que ofereix informes plens de sentit comú.
La solució és a les nostres mans. Anar canviant el sistema i mentrestant fer públic el que mai s’hauria d’haver privatitzat; l’aigua, l’energia, els sols agrícoles i de serveis, la biodiversitat, etc…
Si tot això està en mans reals del poble i els seus representants, segur que no caldrà seguir preguntant com afecta el canvi climàtic a Sant Cugat, al sector turístic, o a on sigui. Podrem començar a preguntar-nos si una o altre mesura és efectiva o no, si el recurs es pot gestionar tenint ben present l’oferta real, i a la vegada, conscienciant a la demanda de la necessitat de ser efectius en el seu ús.
Com deia el meu avi, “tot el que es pot arribar a pagar amb diners, al cap i a la fi és barat, i el que no es pot pagar així es car”, infinitament car, com els recursos, el medi ambient… Al cap i a la fi, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.
Siguem actius en reclamar el que és nostre i desprès en gestionar-ho entre tots, i per a tots!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari