De què parlem quan parlem de municipalitzacions?
Parlem de recuperar la gestió pública dels serveis que són competència de l’ajuntament i actualment estan en mans d’empreses privades.
Per nosaltres, l’aposta per la municipalització de serveis és, primer lloc, una qüestió de principis: Creiem que els serveis públics, especialment aquells destinats a cobrir les necessitats bàsiques de les persones, no han de ser un negoci i han de ser gestionats públicament.
Per què cal garantir que els serveis bàsics estiguin en mans públiques?
Per garantir que els criteris amb què es gestionen siguin la igualtat, la universalitat d’accés, la transparència i la vocació de servei a la ciutadania, en contraposició als criteris únicament mercantilistes i economicistes.
És també, però, una aposta pràctica per la qualitat dels serveis que s’ofereixen. Gestionar públicament és la manera de tenir un major control sobre les condicions laborals dels i les treballadores i que els beneficis que es generin siguin reinvertits en la pròpia població. Que repercuteixin en la ciutadania i no a la butxaca d’uns pocs. Des del nostre punt de vista, la recerca del màxim benefici, inherent a l’activitat privada, té el risc de desembocar en una reducció de costos que vagi en detriment de la qualitat del servei o de les condicions de treball.
Què hem fet des de la CUP Sant Cugat en aquest sentit?
Al nostre programa electoral, la municipalització de serveis era una de les 3 potes principals de les propostes en matèria econòmiques, juntament amb l’aposta decidida per l’economia social i cooperativa i la implementació real de la tarifació social (pagar segons el nivell de renda) a tots els impostos, taxes -i fins i tot sancions- que depenen de l’ajuntament.
A l’anterior mandat vam proposar que l’ajuntament estudiés la possibilitat de municipalitzar els serveis externalitzats. La proposta consistia en analitzar els costos de gestionar tots els serveis de manera directa o a través d’una societat municipal incloïa l’elaboració d’un calendari amb les dates de finalització de totes les concessions. Va ser rebutjat amb l’oposició del govern de CiU.
Aquest mandat hem centrat els esforços en la recuperació de la gestió de l’aigua. El juliol de 2015 el ple va aprovar, a proposta nostra, estudiar la viabilitat de municipalitzar el servei de l’aigua, actualment a mans de SOREA. Posteriorment, es va aprovar fer el seguiment acurat de totes les inversions que realitzés l’empresa.
«Més enllà de la voluntat política, cal tenir clar que existeixen moltes traves jurídiques i administratives. Darrerament s’han introduït canvis en la legislació per tal de dificultar aquests processos. També als pressupostos de l’Estat, amb clàusules per evitar que els Ajuntaments puguin subrogar la plantilla. Maniobres que suposen un greu entrebanc per a la remunicipalització de serveis. A vegades, fins i tot, les traves són d’una altra mena: el 2016, l’alcalde de Terrassa, Dani Ballart, va denunciar pressions, amenaces i propostes il·legals per tal que reconsiderés el seu posicionament favorable a la gestió pública de l’aigua»
El cas de la zona blava, una bona notícia
Des que vam obtenir representació per primer cop a l’Ajuntament, ens vam interessar per la gestió de la zona blava, i vam mostrar la nostra voluntat de municipalitzar-la, tot i que en aquell moment la proposta no va prosperar. A principis de 2015, el govern anunciava que la zona blava es municipalitzava i passava a mans de PROMUSA. Aquesta decisió ha permès dotar l’empresa d’habitatge públic de més recursos econòmics per tirar endavant polítiques d’habitatge de lloguer.
Els patrocinis de SOREA
Des que es va aprovar estudiar la possibilitat que la nostra ciutat recuperés el servei de l’aigua, SOREA s’ha fet més present que mai a les nostres vides. Patrocinis d’activitats de la festa major, d’entitats de cultura popular i esportives, visites guiades a les instal·lacions per les associacions de veïns, cartells publicitaris imitant els rètols de les parades dels ferrocarrils on, en comptes de «Sant Cugat» o «La Floresta» hi posa el nom de l’empresa. La darrera, fa poques setmanes, la firma d’un acord per finançar un minibus pels afectats per l’autisme.
Què fa la CUP als pobles i ciutats on és al govern?
Mancomunar serveis. Sabadell, Barberà i Castellar van arribar a un acord per gestionar conjuntament el servei de la grua municipal. Un acord de cooperació amb l’objectiu de millorar el servei, fugir de l’ànim recaptatori i garantir la mobilitat que, a més, ha suposat un estalvi econòmic.
Sumar esforços entre diversos municipis per treballar en la municipalització de serveis públics (Cerdanyola, Ripollet, Badalona, Sabadell i Barberà) o en l’impuls de l’Associació de municipis per la Gestió Pública de l’Aigua.
El cas d’Arenys de Munt. La recuperació de l’aigua. Malgrat les múltiples traves posades per l’empresa -contenciós administratiu i demandes d’indemnització incloses- que des de 1999 tenia la concessió del servei (SOREA), durant el govern de la CUP es va municipalitzar el servei de l’aigua. És llavors quan surt a la llum que el rendiment real de la xarxa al municipi era del 57%, quan, per contracte, s’havia d’arribar com a mínim al 75%. També es van aconseguir preus fisn a 4 vegades més econòmics en els subcontractes que realitzava l’empresa. A més a més, es va dur a terme una reforma del rebut de l’aigua que té en compte el nombre de persones per habitatge i i bonificar el consum dels primers 100 litres per persona i dia*.
(font: EL LLARG CAMÍ CAP A LA REMUNICIPALITZACIÓ DE L’AIGUA A ARENYS DE MUNT, Eloi Badia a elcritic.cat)
GOVERNA'T 
Deixa un comentari