ENS HI JUGUEM MOLT, NO NOMÉS A CATALUNYA I NO NOMÉS EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ; SI PERDEM, EL RETROCÉS SERÀ BRUTAL. PERÒ NO PERDREM.
Com encareu aquestes eleccions del 21D?
Doncs contra el que molts volen fer creure, amb una excepcionalitat transversal i completa, on s’hi suma la suspensió de drets fonamentals que fa mesos que vivim. A més, a aquests comicis hi hem de sumar actors, que de tant protagonistes sembla que també es presentin a les eleccions: el Tribunal Suprem i la Junta Electoral, que estan jugant papers importants en moments clau, fora del normal. I el Tribuna Constitucional, no cal ni esmentar-lo, viu en l’excepcionalitat, precisament perquè és un tribunal d’excepció. És important que no normalitzem ni assimilem aquesta situació. Cal subratllar i dir a cada ocasió que puguem que aquestes eleccions ens les han imposat i hi van amb cartes marcades. Malgrat això, amb tota la força i la certesa que el projecte de la República és l’únic que comporta avenços socials; la resta ja ho coneixem, i ho coneixem massa bé.
Definiu sintèticament l’acció de govern des de l’1 fins a la cessió.
Diria que bàsicament han pecat de supèrbia política, tractant d’infants a la gent, no explicant la complexitat del conflicte ni que esperaven una negociació. Ingenuïtat? No crec. Irresponsabilitat? Sí
També crec que cada cop que nosaltres alçàvem la veu posant dubtes i inquietuds sobre la taula, hi havia una part important de l’independentisme que ens feia callar. Això ja no passarà més
La cruïlla és entre un projecte nou on hi càpiga tothom, i la repressió, el 155 i el pensament únic
Hem vist una llista amb un caràcter marcadament local. A què es deu?
La política municipal és una cantera inesgotable i potent. Quan aconsegueixes encaixar la mecànica assembleària amb el ritme de la institució; lidiar amb els seus límits (els que tenen propis i els imposats); quan aterres propostes maximalistes a realitats possibilistes i aconsegueixes madurar suficient el discurs per poder és quan ja pots assenyalar quan convé la impossibilitat i plantar-se i senzillament dir: “això té a veure amb el propi sistema econòmic, això són competències que no podem”. En definitiva, és una escola molt bèstia. I, en aquest sentit, el projecte de la Unitat Popular ha demostrat no només que pot i que vol governar sinó que cal rebentar molts murs de la mediocritat dels qui només aspiren a gestionar, com simples buròcrates que tenen actes protocol·laris. Només s’avança exigint l’impossible. Aquest bagatge és el que hem volgut insuflar en la proposta.
I quin paper hi tenen totes aquestes iniciatives de base?
Imprescindibles. Són l’esperit de l’1O i el 3O. La constatació que no es pot far el destí de milers de persones a un home sol i que, en canvi, junts és l’única manera d’impugnar un règim que es retorça agònic, perquè veu com se li esfondren els privilegis. Tant de bo, una República dels CDRs, de la gent que només té el que té, les seves idees i les seves mans.
Per què cal votar CUP?
Perquè som els únics que afrontem el conflicte amb profunditat; perquè admetem que una institució com el Parlament, és tremendament fràgil si al costat no hi té la gent; perquè som l’única garantia de polítiques d’esquerres de debò amb el sobiranisme i sobiranisme en la perspectiva d’esquerres. Perquè ho hem demostrat, perquè ens sentim part d’aquest esperit de l’1O i aquest no entén de res que no sigui una obediència íntima i col·lectiva fèrria amb la pròpia consciència.
És possible la República?
El que és impossible és seguir essent súbdits contra la nostra voluntat, raó i força. No ho poden aconseguir, perquè nosaltres som aquí vivint, defensant, … somniant dia rere dia, per molts policies que enviïn.
NÚRIA GIBERT, PORTAVEU DEL SECRETARIAT NACIONAL DE LA CUP, NÚMERO 10 A LES LLISTES PER BARCELONA I REGIDORA A SANT CUGAT
GOVERNA'T 
Deixa un comentari