Darrerament l’estat anímic de la gent l’he qualificat de muntanya russa. Passem de l’eufòria a la decepció màxima en qüestió de minuts. Som una societat que vivim accelerada i molt visual, ens hem acostumat a normalitzar imatges de violència, actuacions intolerables com a normals. En el cas de les dones passa el mateix i no és moda d’ara. Aquests dies es fa el judici als salvatges de la manada. Com que molts de vosaltres coneixeu el cas no entraré a fer judicis ja que segurament m’engarjolarien per dir als quatre vents veritats incòmodes que al sistema patriarcal no li agrada i ells impunement a viure la seva miserable vida.
En aquests casos queda clar que no és no vingui de la banda que vingui i el respecte i la dignitat de les persones no pot passar pels desitjos d’animals incontrolats. Quanta feina de sensibilització ens queda per fer, per nosaltres i per les nostres filles. Per nosaltres i per les que vindran.
Del tema de les violències cap a les dones tindríem molts fulls per escriure però el que em crida molt són les lleis i les polítiques que sempre deixen desprotegides les dones. Com pot ser que una violació múltiple no sigui violència de gènere?, com pot ser que encara avui les dones cobrin menys?, com pots ser que..?
Les lleis sobre dona i violències sí que són irresponsables. I no seré jo qui parli sobre lleis injustes fetes sobre un prisma patriarcal. Ja que no puc entendre aquesta llei que només contempla com a violència de gènere la produïda en l’entorn de la parella o l’exparella. La violència masclista és molt més que això.
Un problema afegit fa que la víctima quedi en molts casos indefensa i passi a ser més assetjada que defensada. És el que estem veient en cas actual del judici a la manada.
A més, el fet que la víctima no estigui emparada en la Llei de Violència de Gènere la deixa fora de tot un seguit d’actuacions i proteccions com el suport psicològic, jurídic, econòmic i mèdic. Per tant, cal que les víctimes siguin ateses pels òrgans competents i cal garantir l’atenció psicològica i jurídica gratuïta
Aquesta indefensió es deu l’existència d’una llei estatal de 2004 que no incorpora la violència sexual com a violència contra les dones, de gènere o masclista, i per tant [la víctima] no té accés a aquests recursos.
La nostra resposta ha estat engegada per molts col·lectius de dones, la campanya yo te creo, s’ha creat per donar suport a moltes dones víctimes d’abusos. Ja que molts cops la societat culpabilitza les víctimes o es cerquen excuses per acabar acusant la víctima. Novament aquesta lacra a la societat ens fa hereves una tradició que hem de trencar i canviar. Eradicar aquesta violència està en gran part a les nostres mans. I hem de lluitar dia rere dia per canviar i remoure consciències.
Irresponsables som les dones si no transformem societat amb visió de dona, irresponsables som si permetem que tot continuï igual, irresponsables som si permetem que les joguines es continuïn anunciant per sexes, irresponsables som si ens mantenim al marge de la cosificació i de l’opressió que patim en tots els àmbits… I què ens cal? Com diu la nova cançó de Xavi Sarrià:
Atrevir-te
a fer teua la nit
que et van prendre
seguint la fúria
que et galopa per les venes
triar el camí
ser qui vols ser
aprendre a cuidar-te
atrevir-te és començar a alliberar-te!
Laura Alegre, militant de la CUP Sant Cugat
Aquesta columna apareix primer a elCugatenc
GOVERNA'T 
Deixa un comentari