Una veïna de Sant Cugat volia fer classes dirigides en català al gimnàs municipal Eurofitness. Una cosa tan senzilla com aquesta. Però no en trobava. Va traslladar la seva petició a l’empresa i, davant la manca d’una resposta satisfactòria, va acabar presentant una reclamació a l’Ajuntament. Després de mesos de gestions, la resposta municipal ha estat que l’empresa no ha contestat les seves al·legacions, que el procediment de mediació queda arxivat i que, si vol continuar defensant els seus drets, pot recórrer a la via judicial.
És a dir, una veïna que reclama poder fer esport en català en un equipament públic acaba havent d’espavilar-se tota sola. I l’Ajuntament, que hauria de vetllar pel compliment de les condicions del servei, sembla donar per acabada la seva responsabilitat amb el tancament d’un expedient.
El que més em preocupa d’aquest cas no és només la dificultat de trobar activitats esportives en català al gimnàs públic del nostre poble, que ja és molt, sinó la resposta institucional. Perquè Eurofitness no és un gimnàs qualsevol. És un equipament municipal, que sí, està gestionat per una empresa concessionària, però que ha de funcionar com un servei públic, al servei de la ciutadania i respectant els seus drets. Externalitzar la gestió d’un servei no significa externalitzar les responsabilitats de l’Ajuntament.
De fet, el reglament d’Eurofitness, aprovat definitivament el 2025, estableix explícitament que el català ha de ser la llengua vehicular tant en la comunicació escrita com oral. No parlem, per tant, d’una simple recomanació o de la bona voluntat dels monitors i monitores. Parlem d’una norma aprovada pel mateix Ajuntament. I de què serveix aprovar normes si després no ens preocupem de garantir-ne el compliment?
Tot plegat resulta encara més difícil d’entendre quan tenim un govern de Junts i ERC que no perd ocasió per reivindicar la defensa de Catalunya i de la llengua catalana. Tenen una regidoria de Política Lingüística, una Taula pel Català i un munt de campanyes de sensibilització. Però quan una veïna posa sobre la taula una situació concreta, què passa? On són totes aquestes eines i compromisos?
El maig del 2024, des de la CUP ja vam portar al ple una moció per incorporar garanties lingüístiques als contractes públics i les subvencions municipals. El govern de Junts i ERC va introduir-hi esmenes que rebaixaven algunes de les obligacions que proposàvem a compromisos de foment. I és aquí on rau una part del problema: ens hem acostumat massa a promoure, recomanar i sensibilitzar, però massa poc a exigir, supervisar i garantir.
I no es tracta d’assenyalar els treballadors. Si volem que el català sigui la llengua habitual dels nostres serveis, hem de posar les condicions perquè això sigui possible: formació, recursos, acompanyament i criteris clars per a les empreses que els gestionen. La responsabilitat no pot recaure exclusivament en la voluntat individual de cada professional, ni tampoc en la insistència de les persones usuàries.
Des de la CUP reclamem que l’Ajuntament revisi el compliment de les obligacions lingüístiques d’Eurofitness, garanteixi una oferta efectiva d’activitats en català i assumeixi el control dels serveis que té concessionats. Però també que vagi més enllà d’aquest cas. Necessitem una política lingüística transversal, amb recursos, objectius concrets i mecanismes per avaluar-ne els resultats. Que el català sigui la llengua habitual dels serveis municipals, tant si els presta directament l’Ajuntament com si ho fa una empresa.
Perquè no podem continuar fent recaure la defensa de la llengua sobre les persones que cada dia s’esforcen per mantenir-la viva. Les institucions també han d’assumir la seva part de responsabilitat.
Ariadna Sierra és portaveu i cap de llista de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari