“Moltes gràcies Santa Rosa” és l’opinió del Jordi López

El factor humà i la vocació que hi posen és imprescindible per fer de la residència un lloc acollidor

Fa vuit anys, el meu pare va ingressar a la residència Santa Rosa, a causa de l’alzheimer que patia. Des d’aquesta humil columna d’opinió, vull agrair a totes les persones que treballen en aquesta residència, no només el tracte que va rebre el Francesc durant els anys que va estar vivint allà, si no el tracte que han donat i donen a totes les persones que per una cosa o una altra passen els darrers dies de la seva vida a Santa Rosa.

No és fàcil treballar fent cures a persones grans, que a sobre tenen malalties degeneratives i menys quan les eines de les que disposen no són les millors. Per si no ho sabeu, la residència Santa Rosa és una residència pública, que és gestionada per una empresa privada, com tantes vegades passa al nostre país. Això vol dir, que les empreses que gestionen o han gestionat la residència, tenen com a objectiu tenir beneficis, en comptes de marcar-se com a objectiu donar el millor servei possible a les persones que tenen a càrrec seu. Fer negoci de la vellesa i la malaltia ho trobo aberrant. Si a més li sumes les retallades en inversió de les institucions públiques, ens trobem davant d’una situació d’abandonament de la nostra gent gran.

Però bé, jo només volia agrair, de part de tota la meva família, a tot l’equip de treballadores de la residència, metges, direcció, equip de neteja, infermeres, zeladores, recepcionistes, a les persones del bar, vaja, a tothom, el gran esforç que fan per fer sentir com a casa als nostres pares i mares, avis i àvies! El factor humà i la vocació que hi posen és imprescindible per fer de la residència un lloc acollidor, elles això no seria possible! Moltes gràcies per tot!

Aquesta columna d’opinió apareix primer al TOTSantCugat