“(Re)municipalitzem l’aigua (II)” és l’opinió de Jordi López

Personalment trobo indignant que hi hagi empreses que s’enriqueixin a costa d’un bé que és propietat col·lectiva, que és de totes i tots nosaltres

Fa dos mesos vaig escriure un article sobre la municipalització de l’aigua i sobre com està funcionant la taula per l’estudi de la municipalització de l’aigua que es va formar a l’Ajuntament fa gairebé un any, per tant avui no tornaré a dir que l’equip de govern no té cap voluntat de seguir fent la feina que toca en aquesta taula.

Fa dies llegia en un article d’opinió d’El Periódico, com l’opinador en qüestió argumentava que no podem parlar de (re)municipalització del servei d’abastament de l’aigua, ja que aquest és de propietat municipal, el que hem de parlar és dels models de gestió d’aquest bé comú.

Part de raó en té, de fet a Sant Cugat, la propietat del servei d’abastament d’aigua és de titularitat municipal, però en el seu dia es va firmar una concessió d’explotació amb l’actual SOREA, que és una de les empreses d’AGBAR- SUEZ, aquesta empresa es dedica a fer negoci amb un servei bàsic i de totes com és l’aigua i que l’Assemblea de les Nacions Unides va declarar el 28 de juliol del 2010
que era un dret fonamental.

Per tant, podem dir que a Sant Cugat, hem concedit a una empresa privada, que gestioni i s’enriqueixi a costa d’un bé comú que l’any 2000 va ser declarat com a un bé no comercial.

Sí, dic que s’enriqueix, perquè els costos dels serveis d’abastament estan molt inflats, per conceptes que, personalment crec que ens podríem estalviar amb una gestió pública ben feta.

La gestió de l’aigua a la nostra vila, no depèn només de l’Ajuntament, també depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i si mirem les dades que en el seu dia van fer públiques l’entitat Aigua és vida sobre el rebut de l’aigua, podem observar com del 100% de la facturació del rebut de l’aigua, només el 44% es correspon a despeses generades pel cost associat a l’aigua ( personal, cobrament de rebuts, sistema d’informació de la xarxa, reparació i manteniment de la xarxa, amortitzacions de les infraestructures, …), mentre que un 56% de la despesa és cost no associat a l’aigua (impostos, crèdits de La Caixa, que és accionista d’AGBAR, els beneficis que s’embutxaquen ACCIONA i AGBAR, publicitat, …).

Per tant, amb una gestió pública d’aquest servei bàsic i fonamental, podríem reduir els costos que no estan associats directament amb l’aigua i com a conseqüència abaratir els costos de la factura de l’aigua que arriba a totes les cases del nostre municipi.

Però, a part, personalment trobo indignant que hi hagi empreses que s’enriqueixin a costa d’un bé que és propietat col·lectiva, que és de totes i tots nosaltres! Que empreses com AGBAR (propietària de SOREA) i ACCIONA estiguin tenint uns beneficis anuals de gairebé trenta milions d’euros per abastir-nos d’aigua (de la nostra aigua) a les cases, és si més no una mica estrany, per no dir que és un doble robatori amb la complicitat de la classe política. I dic doble, perquè per un costat ens roben un bé comú, amb la connivència de les institucions, i per l’altre perquè encareixen els rebuts de l’aigua de la població per poder aconseguir uns beneficis milionaris.

Nosaltres utilitzem el lema “(re)municipalitzem l’aigua” perquè, tot i saber que la propietat és del municipi, creiem que és un lema molt entenedor i que representa amb molta claredat quin és el nostre objectiu, recuperar la gestió pública del servei d’abastament de l’aigua.

Aqueest article s’ha publicat primer al TOTSantCugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑