“Una màquina de fabricar paper mullat” és l’opinió de l’Ignasi Bea

Només obrir la revista ‘Som Sant Cugat’ -que l’ajuntament envia a totes les llars trimestralment- llegeixo el títol ‘Ciutat emprenedora i generadora d’oportunitats’ i a sota veig un pictograma que destaca que l’atur a la ciutat ja tan sols és del 7%, mentre a Catalunya arriba fins el 12%. La dada, a priori positiva, contrasta amb algunes notícies que recentment hem pogut llegir als mitjans locals: La primera, fa aproximadament un mes, ens deia que de tots els contractes que es van fer a la nostra ciutat l’any passat, més de la meitat van ser de tres mesos com a molt. La segona, de fa un parell de setmanes, és encara més demolidora: el 83,6% (més de 8 de cada 10!) contractes signats durant el darrer trimestre de 2016 van ser temporals. De nou, se’ns parla de la quantitat de feina i se n’obvia la qualitat.

Ja fa més d’un any que el ple va aprovar, a proposta del nostre grup, fer un estudi sobre la precarietat laboral a la ciutat. L’objectiu: identificar quines són les problemàtiques en les condicions laborals per tal d’intentar solucionar-les. Calia definir com i quan es faria l’estudi i posar fil a l’agulla, simplement. Al darrer ple de 2016 vam preguntar en quin punt es trobava tot plegat i se’ns va respondre que ja ens dirien alguna cosa. Tres mesos després, encara no en sabem res.

Com que tres mesos després encara no hem rebut cap notícia, podríem interpretar que la qüestió no és quelcom que preocupi excessivament l’equip de govern, i que seguirem dissimulant i traient pit de la xifra d’atur del 7% obviant completament en quines condicions treballen els i les santcugatenques. A nosaltres, però, sí que ens preocupa, i pensem que tenim motius de sobres. Perquè que hi hagi menys atur no pot amagar la dura realitat: la instauració generalitzada de la precarietat laboral i la resignació i acceptació creixent d’aquesta per part de masses. La precarietat laboral, que posa difícil assolir unes condicions de vida plenament dignes, condiciona també la salut, genera frustració i impedeix tenir un projecte de vida com ens mereixem. A una ciutat com la nostra, on el lloguer mitjà és de més de 800 euros i el preu de tot plegat no és el que en diríem assequible, la cosa encara es complica més. O simplement esdevé impossible.

Podem fer l’estudi i fer tot el que puguem per combatre la precarietat laboral a la ciutat o podem seguir dissimulant amb el risc que, al final, els habitants de la nostra ciutat pensin que el que s’aprova al ple serveix de poc o res i l’ajuntament és simplement una màquina de fabricar paper mullat.

IGNASI BEA és regidor de la CUP-PC

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑