Sant Cugat és una ciutat cultural. Per la producció, per les propostes individuals i col·lectives, pel públic i per la diversitat de la demanda. Què és la cultura, ens preguntem sovint els apassionats. En què es plasma, com es manifesta? Com es pot destriar una de l'altra, és més, es pot desestimar algun tipus de... Continue Reading →
Avui fa un mes se'ns presentava als regidors el Baròmetre inclusiu. Desconec la raó per la qual no s'ha fet públic, perquè els resultats són reveladors. D'aquelles intuïcions permanents com certeses, per fi en tenim dades: El 40% del col·lectiu jove no es pot emancipar. Patapam. Devastador; el 42% de la població té dificultats per a pagar l'habitatge. Allò que havia... Continue Reading →
No seré jo qui defensi la classe política en general. Tot i que em sembla un terme bastant inexacte i que de fet fa un flac favor a les classes populars, entenc que és una manera de dir que representa tot un cansament acumulat amb les institucions, la seva llunyania i sobretot, les prioritats que... Continue Reading →
Poema de Miquel Martí i Pol. El poble és un vell tossut, / és una noia que no té promès, / és un petit comerciant en descrèdit, / és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. / ... / El poble és tu i tu i tu / i tot d'altra gent... Continue Reading →
La setmana passada van desnonar uns veïns de Sant Cugat. Ho vam saber de casualitat. La realitat asfixiant de la bombolla immobiliària és volgudament silenciada. I tot i que això és un tema que es mereix una columna i potser vàries, només m'interessa com a símptoma. Les administracions locals s'han quedat soles parant el cop... Continue Reading →
Cartipàs. Algú li diu cartapacio que sona a càstig de Florido Pencil. El cartipàs és la manera com el govern municipal ordena les seves àrees, els assessors o directius i els càrrecs de confiança. A Sant Cugat tenim un cartipàs molt gros, molt car i alarmantment canviant. En tres anys ha patit diverses modificacions, i avui, entre directius i càrrecs de confiança hi ha una quinzena... Continue Reading →
Sant Cugat té protocol contra les violències masclistes en espais d’oci. La CUP, ho vam proposar fa un any i aquesta Festa major l’ajuntament l’implementa per primer cop. És cert que no és el primer, a les alternatives ja fa anys que apliquen el seu i el perfeccionen amb l’experiència. Aquest any a més, han... Continue Reading →
No crec que la feina de representació política s'hagi de sacralitzar. No cal cobrar les barbaritats que es cobren ni cal caminar dos pams per sobre de terra. No m'entusiasmen ni els tractes protocol·laris ni els animals polítics. Al revés, crec que com més gent s'atreveixi a participar en la tasca apassionant de pensar allò... Continue Reading →
Darrerament a la nostra ciutat hi ha força presència d'una sorprenent publicitat Als lectors observadors, no se'ls haurà escapat que, darrerament a la nostra ciutat hi ha força presència d'una sorprenent publicitat. No per ser d'aquelles campanyes que ho inunden tot, o d'aquelles que busquen crear controvèrsia, ni tan sols amb una musiqueta enganxosa. És una... Continue Reading →
Aquestes setmanes, el tàndem periodístic-penal contra els CDRs ens ha deixat un funest manual de la criminalització per fascicles. Difamar, manipular, apuntar i reprimir. I malgrat això, tinc la sensació que també s'han fet passos importants. El primer, agafar la realitat per les banyes i no deixar-la escapar, malgrat imperis mediàtics, i maquinària periodístic-criminalitzadora especialitzada en manipular, intoxicar i apuntar. El desgast, la mentida,... Continue Reading →
cupsantcugat.cat 