Per als veïns i veïnes de Sant Cugat, la serra de Collserola no és una línia verdosa al mapa. És l’espai on passejar, fer rutes, córrer o anar en bici cap a punts tan nostres com Sant Medir, Tibidabo, Can Coll o Santa Creu d’Olorda. És el pulmó verd de la ciutat, la nostra fita de salut i el paratge on milers de famílies i esportistes trobem el nostre espai per connectar amb la natura.
Per això, la restricció d’accés a la muntanya arran de la Pesta Porcina Africana (PPA) ha generat una profunda desconnexió amb el nostre entorn i un gran malestar emocional en molts dels veïns. D’un dia per l’altre, vam veure com es tancaven les portes a un espai natural que sentim propi i de referència per cuidar el cos i la ment.
Gestionar un brot de pesta porcina no és un repte senzill, però la resposta ha posat de manifest que hi ha problemes de base. La manca d’un cens fiable de la fauna va impedir dimensionar l’abast de la resposta i la infradotació del primer moment va dificultar l’obtenció d’uns bons resultats en la fase inicial. Quan la gestió preventiva es queda curta, sovint acabem patint solucions dràstiques com el tancament generalitzat que impacten sobre nosaltres, els ciutadans, que no tenim cap responsabilitat sobre aquest fet. Reconèixer aquests punts febles ha de ser el primer pas per corregir-los i avançar cap a una gestió més eficient.
Sense estar-hi massa d’acord, entenc que les autoritats vulguin protegir un sector econòmic de tant pes com el porcí davant la PPA, però hem de ser conscients que és un sector que ha contaminat els nostres aqüífers i que s’ha de regular més i que un redimensionament a la baixa d’aquest sector és bastant recomanable. Entenem que vulguem protegir i cuidar un sector econòmic, però en cap cas a costa de descuidar el benestar de les persones i l’activitat de la nostra pròpia ciutat. Protegim les granges i deixem tranquils els animals i la gent.
Aquest tancament té un impacte directe en el teixit de proximitat de Sant Cugat: la restauració està patint la davallada de visitants, i comerços com les botigues de bicicletes o d’equipament esportiu veuen frenada la seva activitat.
No ens hem d’adormir i tocaria trobar solucions compartides incorporant el punt de vista dels tècnics del parc, escoltant les necessitats dels veïns i pensant en les conseqüències per a la ciutadania. La partida fins ara només s’ha jugat per un costat i la ciutadania necessita retrobar-se amb la muntanya. Hem de fer costat al comerç local i tornar als veïns l’espai de salut i llibertat que representa Collserola.
Els veïns de Sant Cugat hem demostrat sobradament la nostra responsabilitat i estem convençuts que és possible avançar cap a un model més flexible apostant per dissenyar protocols d’obertura gradual, itineraris segurs o passos sectoritzats ja.
Oriol Bota és militant de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari