No ho diuen, perquè no ho han formalitzat en un document i/o declaració ampul·losa, però com en el 2003 estem en guerra.
Una guerra, com totes, immoral i injusta, propiciada i generada pels de sempre, pels motius de sempre, que són ser més que l’altre en quants més aspectes millor. Per una de les parts, la que guanyarà, per un període de temps més o menys perllongat, però que sempre serà la llavor del nou enfrontament bèl·lic del futur. Tan sols cal resseguir la història.
Potser, no tindrem pèrdues en actes militars, però aquest conflicte ens ha començat a afectar des del mateix moment en què les posicions van enfrontar-se, sense opcions, ni raciocinis.
L’energia, de tota mena, de la que en som absolutament dependents tant en forma primària (electricitat, calor, fred, comunicacions, transport…), com secundària en productes transformats (aliments, manufactures, medicaments, fitosanitaris, adobs…), s’encariran per l’escassetat real i virtual (especulació), amb la qual cosa som i serem més pobres.
Els moviments de persones, ja real fruit de la fam, la set i la mala política, que va anunciar la FAO en 2016, s’incrementarà amb veïns de l’est del continent, el que ens tensarà com a societat i promourà potencials dèficits de tota mena, possiblement més visibles en els alimentaris, és dir la salut.
Com a societat, no hem fet res o molt poc, sobretot si ho comparem amb les mobilitzacions del 2003.
Com a municipi, hem de començar a pensar en la solidaritat i la justícia, tant pels d’aquí que estaran pitjor que ara, com pels que vindran amb tot el dret i drets.
Considero, que hem entrat en un altre moment històric de la humanitat, caracteritzat pel canvi climàtic, una pandèmia que hi és, una guerra perillosament de blocs… potser cal llegir, pensar, discutir i plantejar noves coses, noves maneres de fer i relacionar-nos per aquest nou món, que fora desitjable, que a més, fos bo per tothom.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Tota la raó.
M'agradaM'agrada