Properament se celebrarà la COP26 a Glasgow. Una més, una opció més vers una potencial solució o una opció més vers el fracàs com a societat, enfront del repte de la realitat climàtica que ja estem patint des de fa anys, havent-se transformat en una emergència social i mundial.
Ara s’obren temps de notícies sense informació, de corresponsals a Glasgow, com si no es pogués explicar des d’aquí el que es genera allà i es transmet telemàticament amb una menor petjada de carboni i despesa econòmica. D’opinadors de tot, és a dir temps del soroll que genera de la buidor.
Tanmateix, afortunadament hi ha grups de pensament i debat com RethinkX, que es defineixen com un grup de reflexió independent, que analitza i preveu la velocitat i l’escala de la disrupció impulsada per la tecnologia i les seves implicacions a la societat. Produint anàlisis imparcials basades en dades que identifiquen les decisions fonamentals que cal prendre feta per inversors, empreses, responsables polítics i líders cívics que són la visió subjectiva, com totes, generada a partir de coneixements objectius i per tant, promovent la cultura de la informació, de la formació i del debat.
En el context de la COP 26, han desenvolupat el document “Com descarbonitzar l’economia mundial en 15 anys” , en el que basen la seva anàlisi des de la premissa que el 90% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle estan produïts pels sectors de l’energia, l’alimentació i el transport. Per tant actuant decididament en ells en tres escales temporals, la de la recerca, la del desenvolupament i la de l’escalat a mida de les necessitats, es podrà descarboxilar la societat en el temps que han marcat.
Una primera lectura dóna optimisme, una segona reflexió i una tercera dubte, un gran dubte sobre si és una valoració benèvola o un parany.
La primera, em fa pensar que per poder-se complir l’objectiu, tothom i arreu serà igual i tindrà les mateixes opcions de consum responsable i de fiscalitat econòmica, per tal de poder desenvolupar el canvi des del model actual, fins al mateix però amb un baix ús i emissions de carboni.
La segona, em fa pensar que sens dubte l’energia és un factor clau en tot el procés, en la vida, però en una població creixent i en el mateix model socioeconòmic, esdevenen clarament limitants el sòl agrícola, l’aigua i la biodiversitat, sense que cap tecnologia en pugui generar d’artificials.
Davant de tot això, després de la tercera lectura, em ve al cap el dubte de si és una valoració feta benèvolament, per amagar el problema de magnitud global en què ens trobem, o bé és un parany, per fer creure que es pot seguir amb l’actual model socioeconòmic de creixement desmesurat i sense fi.
De l’informe em quedo amb la lectura positivament optimista respecte de la tecnologia, tanmateix la veig allunyada de la realitat científica que sustenta al món, i em convenço a mi mateix que serà una eina cabdal per seguir vivint amb confort, però tenint clar que aquest serà diferent de l’actual, basant-se en l’austeritat i per tant promovent un altre model socioeconòmic, ambientalment sostenible.
El problema és la transició, tinc molt clar on estic i on vull anar, però no sé el camí i si el conegués, no sabria com fer-lo, però la ironia del seu informe, és que ells tampoc, el qual és trist… realment trist. És una simple opinió, per generar debat, el segon pas després de la informació, vers les solucions als problemes.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari