“Reflexions respecte d’on som” és l’opinió de Robert Savé

Espanya en aquests moments té el 23% de les llars per sota del llindar de la pobresa segons l’ ONU, és el tercer país de l’UE en quant a major desigualtat de renda, hi ha quasi un 18.5% d’abandonament escolar, l’atur en menors de 25 anys és del 44%, es dedica 1.22% del PIB en recerca i l’endeutament del país es de 1.5 bilions d’euros, que representa el 120 % del PIB d’Espanya.

Sóc conscient de que parlo d’Espanya i no de Sant Cugat, però mentre no siguem quelcom diferent ens afecta i l’afectem, és un gran i greu bucle.

Ens diuen que tot això es deu a la covid19, que són els seus efectes col·laterals, la qual cosa és una mitja veritat, perquè la pandèmia tan sols ha fet aflorar, amb tota la cruesa, una gran crisi sistèmica.

El que no es diu és que hi ha una altra gran crisi ambiental, una realitat ambiental, que per molt que s’explica en base a l’objectivitat (https://www.medecc.org/first-mediterranean-assessment-report-mar1/), s’amaga en base a la subjectivitat, a l’ interès de mantenir un sistema en fallida, però que encara beneficia a determinats col·lectius.

Ja no es parla de la relació entre la contaminació ambiental, especialment de l’aire, la pobresa, la temperatura… i l’afectació de la covid19 en la població.

Com tampoc es parla de la recuperació del nostre sistema productiu afectat per la realitat ambiental, que promourà l’any 2040, respecte del període de referència, un increment de temperatura proper als 2.5ºC i una disminució de pluja d’un 15%, essent la combinació d’ambdós paràmetres un gran increment en la sequera a nivell del sòl i de l’aire, que repercutirà en una important pèrdua de productivitat dels nostres ecosistemes, entre els que es troba el sector agropecuari i pesquer, és a dir: l’alimentació, el primer pas a la salut… i per molts altres sectors socioeconòmics.

Cal recordar, a més, el que apareix en el primer paràgraf. Estem i som un país pobre, sense fonts d’energia i poc o mal qualificat…

No podem esperar més veient discussions banals sobre res, hem de començar a fer, des de la quotidianitat, des de l’estructura més propera a totes i tots, el municipi per, en paral·lel, compartir i col·laborar amb els altres.

Hem de generar una nova manera de conviure, coexistir. Ja s’ha vist que no porta enlloc.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP