«S’escriu aigua es llegeix democràcia. Parlem de vida» és l’opinió de Lourdes Llorente i Jordi Colomer

Segons dades de l’INE, la factura dels consumidors urbans d’aigua va ser de 3.537 milions d’euros anuals el 2014, 1.400 milions més que 15 anys enrere tot i que el consum va baixar un 17%. A Catalunya el 80% de la gestió d’aquest servei és privada. I d’entre aquests, el grup SUEZ (amb 134 empreses a l’estat entre les quals Agbar, Sorea, Cassa, incloses diverses empreses mixtes: Aigües de Girona, Costa Brava…) és qui s’emporta la major part.

Unes concessions altament lucratives on contractes habitualment de llarga durada (a Sant Cugat de 45 anys però a Sabadell fins a 99 anys), garanteixen ‘retribucions’ a l’empresa del 16% de la facturació dels seus costos. Costos que estan molt per sobre de preus de mercat. Un informe de l’AMB indicava que les inversions fetes entre 2009 i 2015 a Sant Cugat estaven un 37% per sobre. Potser per això el Tribunal de Cuentas indica que la gestió privada és un 22% més cara que la pública, o la universitat d’Alacant documenta guanys bruts del 19,2% en la gestió privada.

Potser per protegir aquest negoci, la fundació Agbar va donar cursos de formació als jutges entre 2012 i 2015, en el marc d’un conveni amb el Consell General del Poder Judicial on Ramon Camp i Batalla (expresident del Consell Comarcal del Maresme on va crear una empresa mixta amb Agbar, -SIMMAR- , Congressista, Senador, i Diputat per CiU, actualment ‘of counsel’ del despatx Roca Junyent) n’era el vocal (2008-2013) impulsor del conveni.

I potser per això el grup AGBAR era una dels majors donants de la fundació de CDC amb un total de 895.000€ entre 2008 i 2012.

El 28 de juliol de 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer l’accés l’aigua potable com a dret humà bàsic. Un dret humà que entra en col·lisió amb la seva gestió lucrativa. Només cal recordar com el president d’AquaFed, la patronal internacional de l’aigua va sentenciar ‘no Money, no water’, o com enmig de l’estat d’alarma AGA, la patronal espanyola de l’aigua, demana que es pugui tallar el subministrament a famílies que no puguin pagar, per tal de garantir la viabilitat del negoci.

Cal que els drets bàsics estiguin garantits per les Administracions Públiques, que tenen a més un control democràtic, i es per això que Sant Cugat ens hem adherit a l’Associació de Municipis i entitats per a la gestió de l’aigua Pública, perquè amb la finalització del contracte de SOREA recuperem la gestió pública de l’aigua a la nostra ciutat. Parlem de vida.

LOURDES LLORENTE és regidora de la CUP-PC i tinenta d’alcaldia de Transparència, Bon Govern i Participació
JORDI COLOMER és assessor de Transparència a l’Ajuntament de Sant Cugat

Aquesta columna apareix primer a cugatmedia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

WordPress.com.

Up ↑