“Hem de canviar el nostre sistema de producció agrícola” és l’opinió de Robert Savé

Hem de canviar el nostre sistema de producció agrícola, a la fi, d’aliments i salut.

La COVID-19 ens ha mostrat que no podem, no sabem projectar i predir les incerteses certes, no tenim precedents, ni referents, d’altres COVID-19 a escala global i per tant, a partir de la singularitat d’un sol punt, com ens deien a l’escola, passen infinites rectes, infinits models, projeccions, és a dir, no sabem quan tornarà a aparèixer, ni com, ni amb quina intensitat un nou fet impredictible.

Davant d’això podem bloquejar-nos o ser actius, assumint que hi ha riscs. Alguns impredictibles i altres reals, palpables, històrics i per tant projectables.

Calen doncs, sense oblidar què sabem, que no ho sabem tot. Treballar en el que sabem, com que hi ha un canvi global, que segurament estarà molt tocat en els pròxims temps i per sempre, si més no, com l’hem vist fins ara. I un canvi climàtic, que sabem, com a mínim es perllongarà fins a finals del segle actual.

El que sí que se sap és la gran importància de l’agricultura, la ramaderia i la pesca com a font d’aliments i de salut, es coneix també la gran complexitat de la xarxa de producció, emmagatzemant, processament, transport, distribució dels productes agropecuaris i per tant, les dificultats associades a la seva gestió global, seguint les normes d’un dels sectors més regulats.

Per això, la UE ha mostrat l’interès perquè aquest sector sigui resilient al canvi global i les seves pertorbacions. Tot i que encara falta un gran debat respecte del significat i per tant el contingut del concepte sostenibilitat alimentaria, pot entendres per regions, països, UE, mundial. El que sens dubte, a partir de l’objectiu que es decideixi, necessitarà plantejament diferents per assolir-los.

Aquesta aposta de la UE per incrementar la producció agroalimentària en un concepte orgànic i sostenible es ferma (https://www.euractiv.com/section/agriculture-food/interview/eu-farm-chief-post-coronavirus-recovery-should-be-green -and-sustainable / ) i més ara, que la COVID-19 ha mostrat la realitat d’una cadena alimentària basada en l’energia fòssil i la producció explotadora en països tercers, el que posa en seriós risc la sostenibilitat alimentària d’Europa (Catalunya només és un 40% sostenible alimentàriament amb la seva producció; París només resistiria 3 dies sense accions coercitives, amb els aliments que té dins de la ciutat ….).

La qual cosa vol dir agronomia, sens dubte amb altres disciplines, ja que es vol produir d’aquesta manera des d’avui mateix i per molt que la COVID ho oculti mediàticament, el canvi climàtic segueix la seva marxa inexorable cap a realitats projectades, però desconegudes i difícils, per produir aliments en quantitat i qualitat suficient a la Mediterrània.

Aquí és on el sòl agrícola torna a tenir tota la importància, que la tecnologia va voler que oblidéssim … I així ens va.

Tinguem en compte doncs, l’antic golf de Can Sant Joan, els conreus de Collserola i els retalls agraris del municipi, perquè amb els veïns, puguem construir una xarxa operativa de proximitat, de producció d’aliments de qualitat.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat