«La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida!» és l’opinió de Marco Simarro

Hi ha coses inesperades i després està el sobtat interès per part de Junts per Sant Cugat per la qüestió de l’accés a l’habitatge en condicions dignes i assequibles. I és que, resulta, que pel ple de setembre, han tingut la genial idea de presentar una moció per afavorir uns lloguers assequibles a la ciutat i per instar la Generalitat a regular els preus del lloguer. Oh, vaja, sembla que han aterrat, per fi, a una de les principals problemàtiques del país i de la ciutat!

I per què dic sobtat interès? Per què hauria de sorprendre’m? De fet, hauria de ser positiu que cada cop més col·lectius es sumin a aquesta reivindicació. Ara bé, la desconfiança em pot. Només cal tirar d’hemeroteca o d’una simple anàlisi històrica. Havent governat aquesta ciutat durant 32 anys, què ha fet l’antiga Convergència, la dreta liberal, respecte la qüestió de l’habitatge? Per què ara, que són a l’oposició, és de les primeres preocupacions. Volgut oportunisme? Electoralisme a 4 anys vista?

Amb l’antiga Convergència al capdavant del consistori, les xifres sobre l’accés a l’habitatge són més que preocupants. De fet, va ser un tema central per a molts durant la campanya electoral justament perquè, a dia d’avui, estem patint les dramàtiques conseqüències de la política d’habitatge convergent. Només cal anar a les xifres que ens han deixat els seus 32 anys de govern.

Segons dades del Baròmetre Inclusiu (2017) més de 10.300 persones (un 11,4%) es troben en situació de forta necessitat econòmica i no poden fer front a les despeses bàsiques. Més de 3.300 (3,7%) es troben en una situació de pobresa múltiple extrema. Pagar un pis o casa a Sant Cugat suposa a dia d’avui un 42% més de mitjana que fa 4 anys, fent que l’habitual sigui pagar més de 1.000€ al mes per viure sota un sostre i entre quatre parets. La política urbanística convergent ens ha dut a un dels rànquings més vergonyants: estar entre els 3 municipis més cars de l’Estat. Llogar o comprar un pis va a 14€/m2 o a 4.160€/m2 respectivament. Dels nostres veïns i veïnes, el 42,7% (més de 38.600 persones!) asseguren patir moltes o certes dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer. Finalment, més de 3.000 abandonen la ciutat a l’any per ser massa cara.

I, amb tot, quina ha sigut la política d’habitatge públic amb Convergència al govern? Què han fet al llarg de tants anys? Des de l’any 1989 s’han construït 1.763 pisos de protecció oficial: 1.265 en règim de venda (i, per tant, perduts en el mar del lliure mercat) i 498 en règim de lloguer. Actualment comptem amb l’irrisori percentatge de l’1,5% d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) de lloguer a la ciutat. 587 pisos d’un parc total de més de 33.000 habitatges. Ens situem molt lluny d’algunes mitjanes europees.

Vaja, que no ha sigut una prioritat per a ells aquest tema. El resum de la voluntat política convergent ens el donava la Tinent d’Alcalde d’Habitatge en una entrevista, Susanna Pellicer, recomanant-nos marxar de la ciutat si no hi podíem fer front econòmicament. No m’enrotllo més, però necessitava compartir el neguit i desconfiança que em genera aquest sobtat interès i, alhora, assenyalar comportaments polítics una mica hipòcrites, per dir-ho d’alguna forma.

MARCO SIMARRO és regidor de la CUP-PC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑