“La mateixa cançó de sempre” és l’opinió de Joan Rosés

Ja fa uns dies que des de la CUP vam denunciar que en els pressupostos de PROMUSA de l’any vinent surt la venda d’uns solars de la Floresta a l’IMPSOL com a pagament d’un crèdit concedit per aquesta entitat.

Això no és nou, ja fa un any que la comissió d’habitatge del Consell de Barri de la Floresta està treballant amb l’Ajuntament el tema de l’habitatge, i un dels acords va ser l’aturada de la venda dels solars esmentats amb el compromís que no es mouria res sense l’acord amb els veïns… i ara ja s’està veient que això no s’està respectant i passarà el que es volia evitar, que es perdrà el control sobre 177 possibles pisos de HPO. Només cal mirar el currículum de l‘IMPSOL i veure que l’habitatge que generen és de venda o de lloguer amb dret a compra.

Des del govern municipal argumenten que no es perdran els terrenys, ja que s’estan negociant prorrogues pels pagaments per 2019 i 2020, i que en el cas que es perdessin (però que no s’estan prorrogant els pagaments? Bé en fi…) haurien de fer HPO en règim de lloguer perquè així suposadament ho estipula un conveni.

Però el que a totes les florestanes ens recorda a la mateixa cançó de sempre, és el fet que els terrenys de la Floresta no eren els únics oferts com aval a l’IMPSOL en cas d’impagament, sinó que n’hi havia dos més a Sant Cugat, però aquests sí que han estat recuperats per PROMUSA per tal d’evitar la pèrdua de patrimoni.

Hem de creure que ha sigut casualitat que els terrenys que estan més en risc de ser perduts siguin els de la Floresta? Venim de massa lluny per creure en les casualitats quan es tracta de l’ajuntament de Sant Cugat i la seva política envers la Floresta. El que dèiem… la mateixa cançó de sempre.

JOAN ROSÉS és militant de la CUP de la Floresta
Aquesta columna apareix primer a TOTSantCugat.cat