De l’ordenança per a la regulació de la circulació de bicicletes al Parc natural de la Serra de Collserola compartim l’anàlisi de que al Parc de Collserola hi ha un problema de massificació/intentistat d’ús, i que les pràctiques que s’hi fan no són en consonància amb la figura de protecció que li hem assignat.
Igual que fa 20 anys es promocionava el Parc per a que la gent se’l fes seu i l’utilitzés, pel poc ús que se’n feia, avui en dia tot això ha canviat i ha superat aquella expectativa.
Actualment el Parc de Collserola en conjunt rep 3 milions d’usuaris l’any, un 12% santcugatencs. Això ha vingut donat, no només pels esforços del parc de fer-lo més accessible, sinó també als canvis que hi ha a la societat que ha passat a considerar l’espai natural (espai per a la conservació dels processos ecològics, el control de les pertorbacions, la consideració dels serveis ecosistèmics i el manteniment i millora del paisatge, etc.) sinó que s’ha passat a considerar com a un servei; un servei per a l’oci, esbarjo, el gaudi, el lleure, la salut o l’esport. En definitiva, un servei més del catàleg de la ciutat.
Ara es vol indicar les pautes de comportament a seguir respecte la circulació en bicicleta, amb un suposat objectiu final de protecció del patrimoni natural, però al cap i a la fi únicament es ve a normativitzar i a restringir l’ús que s’ha de fer dels espais comuns en que coincideixen diversos usuaris. Des de la CUP-PC hem dit moltes vegades que no ens agraden les ordenances, perquè venen a suplir i a normativitzar l’espai comú que sempre ha estat regit per la vida en conjunt.
Tampoc ens sembla que se solucioni el conflicte entre usuaris sancionant. I l’absurditat de fer-ho amb fins a 100€ per no portar timbre a la bicicleta o sortir a donar una volta amb bicicleta sense estar documentat. Així com, ens agradaria conèixer si es té coneixement de l’eficàcia de reduir les zones ciclables a només els grans camins i les grans artèries del parc, on de normal ja hi ha més densitat d’usuaris.
Obligar a coincidir per on circular ciclistes i caminants no sembla la millor idea, reduir l’espai ciclable del parc tampoc, i, de facto, la prohibició (encoberta) que les bicicletes puguin anar per camins i corriols en la pràctica d’altres disciplines esportives, a fi de reduir la conflictivitat del parc, mitjançant una ordenança, desemascara l’autèntic objecte d’aquesta ordenança i s’allunya de l’objectiu de la protecció natural, sinó evitar el conflicte d’usos del parc.
En el període d’exposició pública i d’al·legacions, el nostre grup municipal va entrar unes al·legacions on es va demanar la retirada de les sancions i les restriccions d’ús, i posar el respecte entre les persones i les activitats al centre, i aquestes van ser totes rebutjades. Al passat ple d’octubre la CUP-PC vam votar en contra de l’aprovació de la normativa, on no es van incorporar les nostres valoracions.
A Sant Cugat del Vallès, 22 d’octubre de 2018.
GOVERNA'T 
Doncs alguna cosa s’ha de fer, perquè jo, que sóc usuària habitual, he de dir que els dies laborables és una delícia, però els caps de setmana és un caos. Va estar a punt d’atropellar-nos un ciclista que anava a tota pastilla. D’un revolt, ens va sortir un cavall a galop. Quin ensurt! Caminar pel camí cap a Can Borrell els dissabtes i diumenges és una activitat d’alt risc. I hi passen moltes famílies amb nens. Alguna cosa s’ha de fer, perquè a Sant Cugat hi ha molta gent molt incívica.
M'agradaM'agrada