“Parlar de l’aigua és parlar de vida” unes reflexions de Robert Savé entorn el dia mundial de l’aigua

Des de fa uns anys el dia 22 de març està declarat dia mundial de l’aigua, el perquè el desconec, més enllà de les modes d’assignar dies, a coses i persones, lo qual esta bé per destacar-les, però també per fer-nos sentir bé sense necessitat de fer res més que alguna cosa en aquest dia.

Amb l’aigua tinc la mateixa sensació, des de fa uns dies els mitjans de comunicació expliquen el que faran conjuntament amb grans empreses de subministrament d’aigua, on només destaca la potabilització de l’aigua que ve dels embassaments passant pels rius, és a dir, per ells la sequera és si hi ha o no aigua per la regió metropolitana de Barcelona. El que dista molt de la realitat de la sequera o no sequera, que el camp ha d’assumir per produir, tant en el que es refereix al sector agroalimentari, com al forestal, com al de la pesca en costes i badies.

Estem en un país i un moment mediàtic, potser massa, en el que compta és la informació sense formació, el titular sense quasi noticia, la immediatesa sense reflexió i valoració, el que fa que:

  • Quan plou en la capçalera dels nostres rius, els de les conques interiors, s’asseguren que hi ha aigua de boca (pels propis i aliens, els famosos 19M de turistes, sempre esmentats i mai ponderats en la seva petjada hídrica; com a xifra orientativa podríem valorar en uns 15 hm3 de despesa directa d’aigua) i els canons de neu poden funcionar.
  • Quan plou al Pirineu occidental (capçalera del Segre de la Confederación Hidrografica del Ebro) tindrem aigua pels regadius … de Lleida, que representen amb els regadius d’altres parts de Catalunya, tant sols el 30% de la superfície plantada. Zones amb una elevada producció basada en una molt estudiada i desenvolupada eficiència en l’ús de l’aigua.
  • Quan plou o no plou, tinguem sequera més o menys intensa en la resta del país, en una part important de la nostra economia, població, paisatge… tot i que genera pocs comentaris.

Res es planteja en quant a debat respecte l’aigua, on es tracten els temes que poden esser importants per l’agricultura catalana en l’any 2030, amb sequera, un increment de temperatura de 1.5ºC, amb pobresa energètica (no hi ha res legislat per canviar la dependència actual de les energies fòssils), amb una població propera als 7M, amb una quantitat enorme de turistes… i molt important, amb un sector agroalimentari que vol seguir sent referent per quantitat i qualitat, tant pel que fa referència a la sostenibilitat alimentaria del país, com per les expectatives i necessitats d’exportació.

Tot ho focalitzo en el sector agroalimentari, perquè es l’usuari (sens dubte compartit) del 80% dels recursos hídrics del país i així, des de el mateix, potser cal plantejar un debat més en profunditat, més intens, amb menys bonisme publicitari i més realitat actual mirant al futur.

En aquest debat cal plantejar preguntes com:

  • La governança actual de l’aigua, fruit en molts casos de pactes fets en segles passat, han de seguir tenint vigència funcional en el segle XXI en condicions de canvi climàtic?
  • Pot un bé de tots, a més erràticament escàs, sent gestionat lluny del govern popular? Punt aquest que caldria relacionar amb l’energia, ja que ambdós estan íntimament lligats.
  • És compatible el reciclatge de l’aigua amb el model agroalimentari actual i els estàndards de qualitat higiènica – sanitària que es requereix per a l’aigua?
  • Podria generar-se una autèntica producció km0 amb els prop de 180 hm3 que es generaren en la regió metropolitana de Catalunya?
  • Es compatible la reutilització de l’aigua a màxima eficiència i el paisatge natural? el valor no controlat de la ineficiència en l’ús de l’aigua.
  • Podem sostenir un sector ramader que tant sols utilitza el 5% de l’aigua emprada pel sector agroalimentari, però es responsable del 45% de la seva contaminació després d’emprar-la? Com?
  • Es pot mantenir el model turístic actual, que no paga pel seu impacte ambiental (que no te res a veure amb l’ecologisme, sinó amb el manteniment dels recursos per seguir fent, sigui amb el model polític que sigui).

Parlar de l’aigua és parlar de vida i per tant, no es pot circumscriure a tot el que mediàticament apareix aquests dies des de determinats sector, hi ha molt fum, per tapar un negoci (respectable) fet amb béns comuns, concessions antigues i escassa projecció de futur sostenible (ambiental, econòmic, cultural, paisatgístic)… és pa per avui i fam per demà

Be water my friend!!!

 

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑