En aquest mandat i des de l’oposició, els vocals de la CUP-PC, no sempre hem estat en critica constant amb les polítiques dutes a terme des del govern. Quan el President ens va fer saber que finalment compràvem el terreny d’endesa per fer un altre aparcament a Can Cadena vàrem verbalitzar que era una mesura necessària. Sense valorar aquí els dubtes posteriors que a partir d’aquell moment es van generar, volem posar el focus en l’aspecte de la mobilitat i de la futura gestió del equipament. Fent una mica de memòria, recordarem que el govern amb la Presidenta Turu ja va provar de resoldre el problema d’aparcament als voltants de l’estació implementant l’àrea verda per a residents. Aquesta mesura, però, no va ser acompanyada amb el escaient servei de vigilància i control al no tenir l’EMD cap competència la respecte. Per tant la mesura va quedar coixa i sense efectivitat real. La idea en si mateix era bona i de fet la reclamen recurrentment molts veïns a totes les vocalies de l’EMD. De fet la Sra. Casta, ex de C’s, va presentar una moció demanant la negociació d’un conveni amb Sant Cugat per assumir aquesta competència que nosaltres per coherència vàrem recolzar però que no va prosperar.
Actualment, el servei que donen els dos aparcaments és un aiguabarreig de persones de Valldoreix, Sant Cugat i fins i tot d’altres municipis propers. Aquest fet provoca certa recança a moltes de les usuàries de Valldoreix que han d’entrar en competència amb gent de fora i compartir un equipament sufragat des de l’EMD.
Però dins l’entorn metropolità i amb la zona 1 a les portes, les directrius de l’AMB poden tenir cert pes a l’hora de definir-se en models de gestió local. Les seves recomanacions passen per a la creació d’aparcaments de dissuasió propers a infraestructures ferroviàries a l’hora de determinar actuacions en la planificació de la mobilitat. Per tant si la construcció de l’aparcament de l’estació respon a un pla més enllà de la resolució d’un problema concret, és coincident amb els criteris de coresponsabilitat ambiental dels plans metropolitans que determinen la necessitat de crear una solidaritat territorial en vers els municipis que no disposen de l’avantatge de disposar d’un bescanviador intermodal, és a dir, el tren.
Ara bé, des de una perspectiva santcugatenca, la gestió d’aquests aparcaments pot ser una altre. Mentre siguem una EMD ens nodrirem dels diners que Sant Cugat ens cedeix, i tenint en compte que la influència rebuda en les polítiques locals és constant, el format d’aparcament gratuït universal pot redefinir-se a partir de la cessió de sobirania en la gestió.
Ens expliquem. Qui podria fer se càrrec de la gestió de l’aparcament a fi de que disposéssim d’àrees verdes pels residents a Valldoreix? PROMUSA. Aquesta, apart de la gestió del HPO de Sant Cugat du l’explotació de les zones blaves i pot ser candidata a poder controlar l’usdefruit dels nostres aparcaments. Aquest escenari implicaria la compartició del total de places entre una àrea verda per a residents i una de taronja de pagament únic diari per a tothom. Anant més enllà, la cessió a Promusa d’aquesta gestió podria anar seguida de canvis en la configuració urbanística de la Plaça de l’Estació i una probable promoció d’habitatges (que com hem dit altres vegades, no compartim en la ubicació) que reduiria a la meitat les places d’aparcament disponibles.
Des de la CUP-PC no amaguem que estem especulant, però, l’escenari és possible, i com dèiem al principi, una decisió del govern de l’EMD celebrada per totes, podria esdevenir en una pèrdua més de sobirania política a canvi de cap contrapartida tangible. Les polítiques locals de l’EMD cal que siguin participades i coresponsables amb la ciutadania. Per cert una dada, la gestió dels aparcaments de Sant Cugat reporta a Promusa més de 1,5 milions d’euros any. El temps dirà com es resol tot plegat.
Ferran Margineda és vocal de la CUP-PC a l’EMD de Valldoreix
GOVERNA'T 
Deixa un comentari