“No hem fet els deures i, fins i tot, hem fet campana” és l’opinió de Robert Savé

S’acosta el final d’una legislatura municipal plena d’il·lusions pel canvi produït, i pels que aquest proposava. Es tractava de fer un nou model, una nova ciutat. No en els aspectes físics, que també, sinó sobretot en els socials i democràtics. Han passat els mesos i s’han fet coses moltes, algunes han generat canvis i altres no, només indicacions, tendències, possibilitats.

Soc membre del Consell de Ciutat, en representació de la Taula d’Emergència Climàtica, i ara vull fer un balanç objectiu no exhaustiu, dels canvis produïts en aquest tema tan sensible per les persones i el model social en què es troben. Molts són els que diuen que hi ha realitat climàtica, que genera emergència social, és més real en fons i forma.

En aquest context l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va generar el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, que recull la voluntat expressada en la Declaració d’Emergència Climàtica aprovada pel consistori el 16 de desembre de 2019, i amplia significativament el compromís que es va assolir el 2018 mitjançant l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima. Llavors, el compromís era reduir un 40% les emissions el 2030, ara és una reducció d’un 55% el 2030, considerant-se aquest l’objectiu màxim al que s’ha d’arribar seguint unes actuacions en àmbits concrets

Transició energètica i cicle de l’aigua, canvi en el model de mobilitat, transició alimentària, residu zero, infraestructura verda i biodiversitat, transició cultural… Ara a desembre del 2022, penso que es pot dir que s’ha fet feina, s’ha invertit esforços, voluntats i temps, però que no s’ha aconseguit els objectius, cosa que és un gran fracàs si no es fa una anàlisi profunda, fins i tot descarnada, de les causes que han portat a aquests resultats.

La meva opinió és que l’objectiu no era pintar la ciutat de verd, que tampoc s’ha aconseguit, sinó posar les primeres pedres i fer les primeres passes perquè la dotzena ciutat de Catalunya esdevingui resilient al canvi global i al canvi climàtic que se’n deriva, quan abans i millor.

Estem lluny d’aconseguir-ho. Els partits, la política, ha optat pel qui dies passa anys empeny, frase no factible en una situació sociopolítica-ambiental incerta i greu, on cada minut compta i cada esforç ha de ser eficient amb l’energia emprada, perquè el camí és llarg i feixuc. Hi ha informació més que suficient respecte del que passa i passarà, cal actuar amb fermesa i compromís, la resta és màrqueting polític… a la fi res. No hem fet els deures, i fins i tot, hem fet campana respecte de la responsabilitat que tenim.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat