«La veritat que no és, els problemes que no son… i per tant, les accions que no fem» és l’opinió de Robert Savé

Estem en un moment en què la política, és a dir el mètode que hem acceptat per gestionar-nos socialment, es mou en un complex nombre de petites accions de curt termini temporal i esperonada pels mitjans, que han passat d’esser un medi per informar i formar respecte de fets, accions i pensaments objectius a simplement oferir un ventall d’opinions respecte del que pot o no pot esser sense més base que la subjectivitat i la necessitat de fer negoci durant totes les hores de l’any.

Així, en aquest magma polític/mediàtic, se’ns parla de percentatges d’aplicació de les llengües minoritàries en les plataformes digitals de la península Ibèrica (no es valora mai la introducció de la llengua anglesa arreu, sense cap sentit per pseudo intel·lectuals de la buidor, ni tampoc dels productes que vol la gent, siguin en l’idioma que siguin, però amb qualitat i interès).

Se’ns parla sempre mitjançant nens assenyats, arregladets… i pijets, dient que cal reciclar la pell de plàtan de casa i mai se’ns diu que la UE, que és qui més recicla del món, ho fa en un percentatge de tan sols el 12%. Ens diuen que el cotxe elèctric és la solució, mai dient perquè i per qui. El que és segur és que no ho és, més enllà de determinats tipus de contaminació local, i mai ho ha estat pel medi ambient, ja que com amb l’electricitat, no es fa cap explicació respecte de com es genera.

Així, no es diu que les plaques fotovoltaiques particulars poden representar tan sols una reducció de connexió a les xarxes, d’un 45% aproximadament; que el gas emet CO₂, que la hidroelèctrica està en un debat entre aigua de boca i font d’energia, que la biomassa és finita, escassa i local, que les nuclears a hores d’ara son pa per avui i vés a saber que, per demà…

El que si es diu, amb imatges repetitives de fets deguts a (desglaç de l’àrtic…) o no (inundació de passejos marítims en la costa…) al canvi climàtic, és que aquest és el culpable de tot el que ens passa i passarà. El qual, no és cert, la febre mai és la causa de la malaltia, és conseqüència i com totes, pot generar problemes afegits a la mateixa. El canvi climàtic és la causa del canvi global, que ha generat el nostre sistema socioeconòmic i per tant, no hi ha cap solució tecnològica, ni política…,ni màgica que pugui revertir la seva presència i efectes en el planeta i la humanitat en ell, sense incidir en el sistema socioeconòmic actual. Si es coneix la causa es pot, segur que si, actuar en profunditat i superfície per revertir efectes arreu i per tothom.

No ens enganyem amb el que se’ns diu i el que ens construïm per no veure i patir. Així, els desbordaments de l’Ebre potser són fora de temporada i potencialment atribuïbles al canvi climàtic, però les inundacions, que sempre han donat riquesa al camp, ara promouen probleme, per un fet tan simple com l’especulació del sòl. Doncs així, en quasi tot. Per tant, que l’acceptació d’un percentatge, no es faci acceptar pressupostos, que van en contra d’un model resilient de la societat. Reaccionem i actuem aplegades, el temps corre molt ràpid.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat